Diuen d'Enriqueta Martí que era la
vampiressa del Raval, un monstre capaç de segrestar i matar nens
desvalguts per fer potingues i ungüents amb el seu greix i la seva
sang. Diuen també que ho feia només per diners, per vendre les
seves cremes als barcelonins de classe alta que buscaven en elles
eterna joventut.
I jo m'ho creia.
Ahir al vespre, vaig anar a l'Ateneu
barcelonès, hi feien una conferència sobre dues dones: Medea i
Enriqueta Martí, inquietant com a mínim.
Lluny d'estigmatitzar aquests
personatges, les conferenciants varen començar a humanitzar-los.
Varen parlar d'Enriqueta Martí com a mare, amiga i protectora.
Segons elles, Enriqueta Martí era una
dona malalta de càncer d'úter, d'un barri proletari, sense recursos
ni veu. Una dona que va anar molt bé per penjar morts d'altres.
Concretament, varen explicar que el cap de la comissaria del carrer
Hospital volia tapar uns assumptes bruts en els quals, ell i uns
quants policies més, estaven involucrats: un bordell infantil situat
al mateix carrer.
La història no té mites, ni llegendes
urbanes, la història és una i prou.
Enriqueta Martí s'ha passat més de
100 anys sent un monstre sense escrúpols, una icona d'assassins, una
mala dona però jo ja no m'atreviria a parlar amb lleugeresa d'ella
perquè potser, i només potser, va ser un tel de fum. Una petita
llegenda urbana que creixia fins fer-se gegant i desviava l'atenció
d'allò que, els més ben posicionats, feien contra lleis i morals
varies.
Aquesta podria ser una història ben
actual, no?
Gràcies BCNegra i fins l'any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada