Història d'amor

Fa uns dies varem anar a presentar la nostra petita Lara a la veïna de dalt, la Sra. G., una dona alta, bonica i amb el cap molt clar, tot i tenir 95 anys.

Ens va fer seure en unes butaques antiquades i ens va explicar, sense que nosaltres preguntéssim res, la seva història d'amor:

“Aquesta història és molt bonica. - Ens va dir mentre acabava de pensar per on començar- Vaig estar casada 52 anys, el meu marit era molt elegant i cada dia em regalava flors!

Jo tenia 20 anys quan el vaig conèixer i ell en tenia 40, la veritat és que ell es va enamorar de seguida de mi, ens va presentar una amiga comuna al famós Oro del Rhin, la cafeteria que hi havia a Gran Via amb Rambla Catalunya, però jo no hi vaig parar atenció. Temps després, ens varem tornar a trobar i una altra vegada, la meva amiga ens va presentar. Ell va dir que ja em coneixia però no li vaig fer cas.

Al dia següent, quan sortia de treballar de casa el Modisto Rodríguez, on feia de model per a les seves clientes, vaig notar de seguida que passava alguna cosa.

Era un dels molts bombardeigs sobre la ciutat de Barcelona, els carrers estaven deserts i no hi havia llum a les faroles, em vaig espantar i vaig buscar refugi a l'Oro del Rhin, on solia berenar moltes tardes. Vaig entrar-hi corrents, dins no veia res, la llum també se n'havia anat allí. Tot Barcelona estava a les fosques.

De sobte, vaig veure una cara coneguda, il·luminada amb la tènue llum d'un encenedor que encenia una cigarreta, era la seva cara. M'hi vaig apropar, era una cara coneguda i em vaig sentir molt agraïda de veure'l. Ell em va somriure i em va dir: “ Tant que et costava reconèixer-me durant tot aquest any i ara en la foscor m'has trobat en un moment!”. A partir d'aquell moment no ens vam separar mai més, i ell es va morir amb 92 anys! Ens varem casar als sis mesos i n'he estat enamorada tota la vida. Vam ser molt feliços.

Tan de bo, totes les històries d'amor fossin com aquesta!