INCERTESA

Davant la incertesa de viure en aquesta època, he pensat moltes vegades com seria passar dia rere dia sense poder decidir com serà el nostre futur.

Ahir, dalt del cotxe, vaig tenir la idea clara. Mirava i remirava els ullets vius de l'Estel, allà, lligada a la cadireta, amb una botella d'aigua a les mans i cantant “El gall i la gallina”, després veia el Popeye, el nostre gos d'Atura, dormint els peus del copilot. Ells, vaig pensar, no saben on van, mai saben què farem, viuen en una perfecta incertesa i gaudeixen de cada moment, sense pensar en què ens oferirà el futur.

L'Estel, quan li preguntes on va, respon sense dubtar: “A casa!”, convençuda, perquè ella creu que tot el món és casa seva.

Ahir, en el cotxe, vaig descobrir l'actitud que hauríem de prendre tots davant aquesta època incerta, davant la impossibilitat de fer plans a llarg plaç, davant aquesta maleïda crisis que ens esquitxa, de prop o de lluny, a tots plegats.

Com els nens i els gossos, penso passar per la vida amb la innocència de no intentar dirigir-la.