Començaré per dir “corria”
i ja la veig corrent:
sóc jo mateixa quan esclata
la força adolescent.
Sentia, esquerpa tota cosa,
tot m'era nosa. Fi,
com un tallant, fendia l'aire
mon cos; i per fugir,
només la punta vigorosa
del peu a l'empedrat
i el braç que ritma i l'alegria
del cap escabellat.
D'aquesta empenta apassionada
prou bé tenim record.
De llibertat és una estampa
gravada al fons del cor.
Clementina Arderiu
Existeix una moviment més lliure que “la punta vigorosa del peu a l'empedrat”? Quina força, Clementina, quina força!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada