divendres, de novembre 18, 2011
ESTEL'S FRIEND
Quan era petita tenia un amic imaginari. Ho dic ara, amb la cara ben alta, perquè vaig llegir un article, en un diari seriós, on s’explicava que era força normal que els nens s’inventessin personatges amb els quals compartir els dies i, sobretot, les nits.
El meu era un home petit, rabassut i mig calb que vivia dins la meva orella dreta. Tenia un piset força espaiós amb una butaca i una biblioteca. De vegades, em xiuxiuejava cosetes i jo reia d’amagat. Un dia va decidir marxar, no vaig saber mai on va anar però em va quedar clar que ja no tornaria mai més.
De vegades, em pregunto si la petita Estel tindrà el seu amic particular, si li viurà al nas o al peu i si m’ho explicarà com jo li explicava a la meva mare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Veig que ja estás de retorn al piset de Barcino per a esperar els nous colors d'Iberia.
Quina il.lusió t'han donat, ha sortit el blau en tota la pell de brau, el teu color preferit.
Ara manca el verd peró es fácil trobar-lo en "los jardines colgantes" dels pares.
Ado
Ado! Quant temps! A mi m'agraden, més aviat, els colors en estat pur, sense banderes ni barreres:)
Però bé, és veritat que aquests dies veurem blaus per totes bandes i el verd, de l'esperança, me'l reservo per casa!
Abraçades,
Ada
Jo tinc dos follets,Un a cada orella,a la nit juguen, corren d'arrera el clatell i parlen.Amb costa entendrels doncs estic mitg dormit.
Com que tinc la mare al cel no puc explicar-li com feies tú
Es bó somiar si pots dormir!!
Ado
Publica un comentari a l'entrada