Recordo un poema de Salvat- Papasseit que deia: "La casa que vull que la mar la vegi..." me'l sabia de memòria i el repetia molt sovint. Un dels meus somnis era com el seu, tenir una caseta bonica, petita, sense luxes però molt acollidora. Una caseta on podés fer una vida tranquil·la, on podés escriure prop del foc, on tota la gent hi fos benvinguda. La casa que vull és on estic passant aquests dies de descans, pau i bons pensaments, és aquesta casa de fusta que em té el cor robat, on Míster H. tragina tot el dia amb troncs i fustes, on en Popeye s'avorreix a l'aire lliure amb l'escalfor del sol, on l'Estel veu les primeres flors mentre li canto baixet a l'orella i jo escric al costat del foc que crema tranquil "i uns arbres en fruit que me la festegin".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada