Des de fa molt de temps penso que a certes persones se’ls concedeix un o dos dies gratis a la terra una vegada mortes.
M’explico: Fa molts anys vaig tenir un professor que ens va deixar a meitat de curs escolar, teníem 14 anys i allò va ser molt colpidor per a tots. El dia abans, el professor ens va esguardar els ulls a la meva amiga i a mi i ens va dir: “Adéu ninetes dels meus ulls”. Varem pensar que era una mica pelma i li varem fer un gest amb la mà a desgrat. Quan, el matí següent, varem entendre perquè ens ho havia dit ens varem fer un fart de plorar.
Fa pocs dies, un vell amic de barri em va regalar un caramel de cafè, em va dir: “Té dolça, aquest és només per tu”. Jo el vaig agafar i me’l vaig guardar a la butxaca tot fent-li un somriure i pensant que a mi no m’agraden gaire els caramels de cafè, però va ser l’últim dia que el vaig veure. Els dies següents, va desaparèixer i poc després vaig esbrinar que havia mort.
Crec que tan un com l’altre sabien perfectament que havia arribat la seva hora i s’acomiadaven dissimuladament perquè la gent tingués un bon record dels seus últims dies. Allí on esteu, jo penso encara amb vosaltres, i per poc que us conegués, gràcies per dir-me adéu...
1 comentari:
Quanta raó, Deu meu!
Dia 26 de desembre de 2008 jo estava a Ciutadella de Menorca quan em van trucar a les 10 del matí que el meu avi s'estava morint. No podia agafar cap vol fins les 19'00. Mitja hora després d'arribar el David i jo a la Vall d'hebron i entrar a veure'l, va fer l'últim sospir davant meu. Ja s'havia acomiadat de tota la família.
Mai he sentit tanta sensació de pau...
Publica un comentari a l'entrada