Lluny, sempre lluny I corres i t’enfonses. T’enyoro, em remoc En terres estranyes Que no són nostres. Et somnio i tinc rampes, Et somric amb boca grossa Mar enllà, a terra hostil I la panxa se’m fa grossa Mentre pensa ella amb tu. Torna, torna, vine a casa Torna i digues que ens calmem. Vine, corre, no demoris Que cal estar junts per sempre més. T’esperem en la penombra Que tu sempre omples de llum I somric una vegada més. Lluny, sempre lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada