Camino poc a poc sobre el terra de fusta que peta sota meu a cada pas, crac, crac... és la meva llibreria preferida de Barcelona i en ella m'hi perdo molts matins abans d'anar a treballar. Tenen llibres de tots colors, m'hi quedaria a dormir una nit i segur que no tindria insomni, entre totes les històries del món, jo hi trobaria la meva! Camino i camino pel passadís estret i m'aturo a la secció de publicitat gratuïta, avui, només puc agafar quatre paperots arrugats, cap llibre de moment... tinc moltes lectures pendents i cap duro a la butxaca... m'aturo un moment abans d’abandonar el meu santuari, abans de sortir al carrer atrafegat, rere meu, una aranya gegant es passeja lentament entre revista i revista. En aquest espai, entre revistes literàries que no toca gaire gent, s’hi ha construït un palau efímer. Abans de marxar, em somriu i diu: “Una senyora biblioteca hi tinc jo aquí, llàstima que no sàpiga llegir!". Me'n vaig una mica enfadada... a vegades m’agradaria ser una aranya de llibreria o un ratolí de biblioteca.
5 comentaris:
Les fades volen i poden entrar de nit per les finestres a les biblioteques, sols tens que agitar les ales dels teus botins i podrás llegir forses hores lo escrit per altres que es varen anticipar en el tempus.
Ado
Ho provaré aquest vespre, qui sap, potser trobi una finestreta entreoberta, molt bon dia a tots!
Ada
Prova en les biblio públiques que fá calor, obren finestres i les obliden.
En les privades conta que tenen llibres de Harry Potter i pots perdre l'encateri.
Ado
Voles ?
Has volat ?
Que fá falta ?
Un bosc ?
Boira ?
Un astre ?
Ets de carn ?
Ets espill ?
Ets esperit ?
A les 00:00h vola la imaginació.
Ado
Ado il imaginatore, m'encanta el que has escrit! La teva imaginació vola a mitjanit, la meva al migdia!
Petonets,
Ada
Publica un comentari a l'entrada