La música als tocadiscos sempre ha sonat millor. Tots els passos inicials, per fer que soni la cançó, t'agafen de la mà i et van arrossegant a una època remota, per això ho gaudeixes més. Les veus sembla que siguin més pròximes, cada instrument t'embolcalla al seu ritme... i un, dos, tres, un, dos, tres, els peus se te'n van!
Per això no han passat mai de moda.
El meravellós J. ens va arreglar el tocadiscos dels meus pares, un aparell excepcional dels anys 60, i aquest cap de setmana he pogut escoltar blues, jazz i folk al meu nou refugi de fusta.
Quina pau, quina pau, quines veus més antigues!
4 comentaris:
El meu primer sou el vaig emprea per comprar-me un toca-disc d'això fa mil anys però encara recordo el primer disc rodant, rodant...
Quanta raó tens! La música en disc té una certa màgia que al Cd no s'hi toba... I el "puk" que sona de tant en tant fins in tot queda bé!
Saludets!
QUINA CASUALITAT!!!!!!! MIRA EL MEU BLOG TOCA EL MATEIX TEMA!!!!!
QUINA CASUALITAT!!!!!!! MIRA EL MEU BLOG TOCA EL MATEIX TEMA!!!!!
Publica un comentari a l'entrada