Abans d'ahir, amb els ulls ben oberts rere la finestra, vaig descobrir una cosa: És fàcil saber on ha anat la gent de vacances.
Els veïns varen ser els meus conillets d’índies per aquest experiment. Balcó a balcó vaig anar investigant les seves vides. La bugada, les botes de muntanya que es ventilaven, els sacs de dormir, les tovalloles de platja i els pijames són unes pistes irrefutables.
Podia estar-m'hi tot un dia sense avorrir-me davant del meu interior d'illa! Podria imaginar la vida de cadascuna de les figuretes que es mouen sense saber que són observades. Estic segura que sovint algú s'embadaleix pensant què hi passa per casa meva. Potser saben quan entrem i quan sortim perquè els verds de les plantes canvien o perquè el Popeye no borda, pot ser que no vegin Míster H. penjant la roba des de fa dies o potser on és l'Ada que no recull les fulles seques del terra del balcó?
Per part meva, estic convençuda que els de la quarta planta van anar a Noruega, amb una bona jaqueta groga i marinera i a les piscines de Can Dragó. Crec, també, que el del segon va anar a una festa de pijames blancs i el del tercer segona a fer una ruta pel Pedraforca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada