MOON!!!

La lluna té cara, encara que Míster H. digui que només són cràters. Aquestes nits d'estiu l'he mirada moltes vegades i té sempre la mateixa expressió de sorpresa. Sembla que faci "oooooohhh!!!".
Cada nit, li he preguntat perquè tenia aquella boca tan oberta, en forma d'"o", però, o bé ella no em sentia, o bé jo no sentia la seva resposta, ja se sap que estem a molta distància i la comunicació pot ser dificultosa...
La lluna no somriu, no plora tampoc, encara pitjor, observa i se sobresalta, nit rere nit deixa anar un gran crit de sorpresa i jo no he tret l'entrellat per molt que hi he pensat.
Sé, lluneta meva, que no fem les coses gaire bé aquí a la terra. Sé que deus veure com cada vegada queden menys boscos, menys aigua, menys atmosfera i tot es va tornant gris, d'un gris opac i trist i sé que deus tenir els pèls de punta de pensar que ja estan comprant terrenys a la teva superfície verge i bonica, però estimada, no et preocupis, posa'ns les coses difícils i no ens deixis viure amb tu, ja ens en sortirem a una altra banda, tu has de ser sempre salvatge, sempre lliure i blanca.

Bona tornada de vacances a tots!!!