PLAY MY GUITAR!

Us he de confessar, primer de tot, que he tornat a agafar la meva vella guitarra. Després de 15 anys reclosa, l'he rescatada de la pols i de l'oblit. A un cantó hi tinc el Popeye, a l'altre, la guitarra vella i trencada.
El primer que vaig descobrir amb sorpresa és que la meva guitarra està plena de "tirites" que li anava posant cada vegada que li donava un cop, i a jutjar per les "tirites" que encara conserva, jo, de nena, era més aviat maldestre!
Vaig veure també que les cordes de la guitarra estaven força gastades, devia fer vint anys que eren les mateixes, així que em vaig informar on les podia canviar, Míster H. és un bon assessor en aquests temes. Em vaig dirigir a una bona botiga de música, molt espaiosa i relaxant, amb una colla de savis despistats per atendre la clientela.
Quan sortia d’allí, em van parar tres homes, anaven ben vestits, amb maletins de cuir. Em van envoltar i un d'ells va dir (transcric el diàleg):
- Señorita, señorita, por favor, déjeme su guitarra!
(He oblidat dir que érem en un dels carrers més concorreguts de Barcelona, a mitja tarda)
- Què?- vaig fer jo estranyada.
Ell, el més gras, aleshores m'ho va repetir. Vaig pensar que si havia de deixar la meva guitarra a un desconegut, al mig del carrer, almenys m'havia de servir per alguna cosa.
- Le dejo mi guitarra si me la afina.
- Trato hecho!- va dir satisfet.
En qüestió d'un minut ja l'havia desenfundat i estava tocant flamenc, els altres dos executius li feien "palmas", tot dient-me "lástima que no tengas gorra que sinó tú la pasabas y nos sacábamos algún dinerito". La festa es va apoderar del carrer durant uns minuts, la gent passava i somreia contenta. Jo també estava contenta del meu intercanvi i del moment que estava vivint.
Després em van tornar la guitarra i varen tornar a ser homes seriosos embotits en americanes fosques un dels dies més calorosos de l'any. Abans de marxar, un company del que va tocar la guitarra em va dir a l'orella que aquell home era un dels "Chunguitos". He mirat una foto per internet i sí, és el del mig, la meva pobra guitarra no veurà mai més la glòria, però almenys ha provat el que és, per una vegada, ser tocada per unes mans virtuoses!