La meva estimada germana sempre em diu que si se'm vol fer feliç només fa falta portar-me a una llibreria i jo la crec. Diu que a les botigues de roba on l’acompanyo hi faig cara d'avorriment, a les sabateries normalment també, però a les llibreries, ahhh, això és una altra història i aquesta m'agrada més!!!
Doncs bé, us podeu imaginar la meva tristesa quan vaig llegir a les pàgines de Literata que la Llibreria Pròleg ha estat una víctima més del que s’anomena Mobbing, aquest monstre modern que sembla que estigui lluny però en realitat s’amaga ben a prop.
Des d'aquest bloc no puc fer més que denunciar les coses que trobo denunciables i alabar les que crec que són lloables.
Aquesta entrada és la meva petita contribució per tirar endavant projectes que, com Pròleg, format el 1991 per un grup de dones feministes, són fruit de la valentia i la il•lusió.
Espero no haver de dir Adéu a Pròleg el proper 31 de juliol de 2009, espero que sigui només un A reveure!
3 comentaris:
Mentres tinguem Adas, tindrem llibreríes.
Ara una nova a Rambla Catalunya.
Les escritores omplen de lletres,
Les lletres omplen els fulls i
els fulls omplen el llibre.
Els llibres son a les lleixes,
les lleixes son als armaris i
els armaris son a les llibreries.
Ells son arreu: cases, escoles,
al Vaticá ya revisats i els sobrants al llogaret fosc del
Trastévere per evitar il fuocco
purificatore.
Ado
Io sono vichino lei,
Puó escoltare la sua máquina eletrónica que al pichere sul la tecla fache una vivracione qui manda una seniale a la mia testa , per facher me una picola inspiracione et poder escrivire a la pronta famosa escrittora Ada.
E il proximo libro de contes, come vá ?
Ado
Ado! Has tornat!!! Quina alegria!!!
M'agrada molt el que escrius, ja sigui en català que en italià! El pròxim conte em sembla que surt el mes de maig a la Revista Literaria La lluna en un cove. Quines ganes que tinc de veure'l publicat!
Ada
Publica un comentari a l'entrada