SWEET DREAMS ARE MADE OF THIS!

Els catalans som bona gent, d'això ja n'estava convençuda, però quan li sento dir a la Marina se'm posa la pell de gallina.
La Marina és una dona russa, de cabells foscos tenyits i mirada inquieta. Va sempre de corcoll i sembla que els minuts se li escapin de les mans. Em fa dos petons i m'abraça cada dia que em veu, jo recíprocament li acarono el braç amb tendresa.
Coincidim uns instants abans de començar a treballar i després ens acomiadem a última hora. Ella viu a Barcelona d'un temps ençà i ja m'ha dit més d'una vegada: "Mira Ada, la gente de Catalunya és muy buena, he conocido gente muy buena...". No parla gaire bé el castellà i menys el català però quan escolto aquestes paraules, dites amb sinceritat, se m'omple el cor de pau, perquè, poc o molt, estem fent les coses ben fetes, estem ajudant als qui vénen de fora i som hospitalaris i amables.
La Marina ho ha passat molt malament, i segurament ho seguirà passant malament una temporada més però en nosaltres troba la il•lusió de tirar endavant un projecte que va iniciar contra la seva voluntat, perquè no hi havia altre remei, i que si tot va bé, donarà un futur millor a les seves filles, que viuen a Rússia.
Els catalans som valents i mai hem deixat de ser hospitalaris, a vegades penso que és perquè sabem i entenem el que significa estar lluny de les nostres arrels.