Tanta bellesa pot amagar tant dolor i destrucció?
El cap de setmana passat varem anar a les platges de Tarifa, són un lloc màgic, fronterer i preciós que amaguen bellesa i mort alhora. Aquesta setmana s'ha commemorat el vintè aniversari de l'arribada de la primera pastera a les costes espanyoles, molts dels somniadors que ho van apostar tot per la petita possibilitat d'una millor vida van morir al mar, divuit, només cinc sobrevisqueren.
Des d'aquí vull fer el meu petit homenatge als valents que, per idealisme o necessitat, s’embarquen en aventures perilloses, a tots aquells que durant anys han creuat l'estret i a les seves famílies que els enyoren. No hi hauria d'haver fronteres ni desigualtats, no hauria d'importar el lloc on neixes sinó la persona que ets, però mentre això passi milers de persones, entre les quals em compto, obrirem els braços per ajudar.
1 comentari:
Quina raó que tens tanta bellesa i tanta tragèdia... No se al cap dels anys el que es podrà dir d'una societat que va assistir impassible a aquest degotall de victimes que només pretenien una vida més digna. Quins contrastos entre un món que gaudeix de les platges meravelloses i que ignora els destins de tanta i tanta gent.
Publica un comentari a l'entrada