Ahir van celebrar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona i jo vaig assistir-hi com a finalista del Premi Tinet, de relat curt. Em vaig sentir com una reina, tot i que no vaig guanyar res...
La Casa Canals es preciosa, estava tota vestida amb teles daurades i rogenques, les cadires estaven vestides amb tela blanca, com a mi m'agraden, tot era perfecte.
Els reporters ens varen fer fotografies, encara que no he sortit als diaris, però l'efecte de ser una escriptora professional me'l va fer igual.
Vaig descobrir que tenia una amiga en comú amb la guanyadora del Premi Tinet i això em va ajudar a entrar en la conversa amb els finalistes, els quals admiro pels seus relats frescos, atrevits, purs i irònics.
La vetllada no podia anar millor, ni jo em podia sentir més feliç!
En guardaré sempre un bon record!
3 comentaris:
Crec que arribar a finalista ja és un gran premi.L
Estic segura que ets la millor! Continua així!
aixó és només començar. Traballa fort i continua sent la mateixa i ja veuràs com tindràs moments semblants. FELICITATS!. Cl.
Publica un comentari a l'entrada