Fa gairebé un any, em vaig prometre que mai més tindria por de res.
Crec que estic aconseguint viure la vida intensament, viure sense por és el mateix que viure en llibertat, segons el meu cervell, que a vegades patina...
Entre tants pensaments, la meva mirada es queda fixada en una bossa de reciclatge que tinc davant dels ulls i que va viatjar amb nosaltres des d'Ottawa. En ella s'hi llegeixen oracions com: Balla, canta i viatja! o Atura't i respira profundament!
Aquest tipus de frases em transporten amb força cap Canadà, volo de pressa, gairebé em planto a Patterson Avenue en mil·lessimes de segon!
L'aire, la terra, l'herba verda, les flors que deuen començar a voler sortir a l'altra banda de mar... Aquella olor que et resulta tan familiar, tot i no haver-la conegut en la infantesa... Aquelles persones anònimes que varen esdevenir la nostra familia d'acollida...
Espero tornar a Canadà ben aviat i també espero, no oblidar mai la promesa que em vaig fer: Mai, mai tornaré a tenir por de res. Encararé els sotracs de la mateixa vida amb valentia i gaudiré dels bons moments profundament!
1 comentari:
El poder de la imaginació...poder volar com dius a llocs llunyans sense cap impediment, sentir olors, veus, paisatges sense cap altre límit que el pensament... això és magnífic.
Publica un comentari a l'entrada