Translate

diumenge, de desembre 02, 2007

SEE YOU VERY SOON!


Hi ha dies en els quals la melancolia t'atrapa, el romanticisme t'omple el cor i no tens més que ganes de veure pel•lícules clàssiques, d'amor o de guerra!
Avui és un d'aquests dies, hem anat a passejar per Barcelona i hem acabat baixant per l'Avinguda Tibidabo. A banda i banda s'alçaven les cases senyorials i boniques que ara ja són patrimoni de grans empreses!
Quan passejo per aquella avinguda gran, quan el sol m'enlluerna i abaixo la mirada cap avall, és quan penso que sóc una dama modernista, que arribo a casa amb un carruatge de cavalls negres. La cuinera del servei em té preparat el dinar calent, el xofer obre la porta gran de ferro i m'ajuda a baixar del carruatge.
És un dia assolellat però he agafat el paraigües per si a cas. El deixo a l'entrada i em trec amb avidesa els guants llargs que em protegeixen els dits, toco el piano molt bé!
De seguida em ve a rebre el Míster H., amb barret de copa fins i tot quan està per casa, em saluda amb un petó a la mà dreta i em diu baixet:
- També, i no és per molestar-te, hauries pogut ser del servei, qui sap la cuinera o la mainadera!
Sempre ha pecat de realista ell...
Suposo que sí que ho hauria pogut ser, cuinera o mainadera o jardinera, qui sap! Però això no m'agrada imaginar-m'ho!
Us deixo amb una escena de pel•lícula mítica i li dedico l’entrada a la millor gosseta del món que malauradament ens va dir un "fins aviat" el divendres.

1 comentari:

Anònim ha dit...

és cert que no podem escollir quin tipus de personatge ens toca jugar en aquest món, però si que podem fer nèixer el món que nosaltres volem que sigui. solament que ens hi posem a fer-ho de tot cor. Ada, aquí o allà, a l'avinguda del Tibidabo o a la ciutat vella, com diu Mister H., no sempre ens toca jugar el paper que voldríem.