SEE YOU VERY SOON!

Hi ha dies en els quals la melancolia t'atrapa, el romanticisme t'omple el cor i no tens més que ganes de veure pel•lícules clàssiques, d'amor o de guerra!
Avui és un d'aquests dies, hem anat a passejar per Barcelona i hem acabat baixant per l'Avinguda Tibidabo. A banda i banda s'alçaven les cases senyorials i boniques que ara ja són patrimoni de grans empreses!
Quan passejo per aquella avinguda gran, quan el sol m'enlluerna i abaixo la mirada cap avall, és quan penso que sóc una dama modernista, que arribo a casa amb un carruatge de cavalls negres. La cuinera del servei em té preparat el dinar calent, el xofer obre la porta gran de ferro i m'ajuda a baixar del carruatge.
És un dia assolellat però he agafat el paraigües per si a cas. El deixo a l'entrada i em trec amb avidesa els guants llargs que em protegeixen els dits, toco el piano molt bé!
De seguida em ve a rebre el Míster H., amb barret de copa fins i tot quan està per casa, em saluda amb un petó a la mà dreta i em diu baixet:
- També, i no és per molestar-te, hauries pogut ser del servei, qui sap la cuinera o la mainadera!
Sempre ha pecat de realista ell...
Suposo que sí que ho hauria pogut ser, cuinera o mainadera o jardinera, qui sap! Però això no m'agrada imaginar-m'ho!
Us deixo amb una escena de pel•lícula mítica i li dedico l’entrada a la millor gosseta del món que malauradament ens va dir un "fins aviat" el divendres.