dimarts, d’octubre 23, 2007
LEONARD AND JANIS!!!
Fa molts anys que conec les cansons de Leonard Cohen, basicament perque a casa, els meus pares l'escoltaven sovint. Sempre m'ha agradat, per aixo volia acabar l'etapa canadenca amb una entrada dedicada al millor compositor canadenc, des del meu pobre punt de vista!
Si el meu estimat Mister H. hagues estat canadenc i music, m'hagues encantat que m'hagues escrit la canso "I am your man" i me l'hagues dedicat als quatre vents, per tot el mon. Pero no em queixo de res, el Mister, quan s'hi posa, pot dir coses molt boniques, precioses, dolses i sentides...
Be, la primera vegada que vaig escoltar aquesta canso, Chelsea Hotel, em vaig quedar emabadalida i ara es una de les meves preferides.
Leonard Cohen ha escrit les lletres mes suggerents i sensuals que jo he sentit mai i val la pena que s'entengui que diu en aquesta canso, per aixo he triat aquest video traduit. En ell, explica que va fer aquesta canso per Janis Joplin, varen passar una nit junts a Chelsea Hotel de Nova York, on es reuinien tots els gran musics del segle XX: Bob Dylan, Janis Joplin, Eric Clapton, Leonard Cohen i un llarg etc.
Espero que us agradi i disculpeu-me si aquests dies no puc actualitzar el blog tant com m'agradaria, resulta que nomes falten cinc dies per fer el viatge a Barcelona i estem una mica enfeinats!!!
Una abrasada a tots i gaudiu de la musica!
You were talking so brave and so sweet, quina frase mes bonica!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Gràcies per tots aquests moments, t'agraiexo l'elecció del L. Cohen, era un dels previstos portar pels quilòmetres a fer al nostre viatge. En parlarem. Cl.
Aquesta entrada és especial per mi doncs s'ajunten dos dels personatges musicals que més m'han agradat. No coneixia la cançò i això que tinc força discografia d'ell. Felicitats per la entrada.L
Cohen està inclòs en les antologies de poesia americana... músic reconegut i, el que és més difícil, poeta reconegut.
Per fi Isabel escriu!!! No tenia idea que Cohen estés tan reconegut, me'n alegro molt.L
estic missing però no és per voluntat pròpia!!! Això de treballar és molt pesadet... encara q t'agradi la feina. Segur que Cohen tampoc aniria a treballar alguns dies! Els divendres tinc festa, ara vinc de fer un passeig per la platja, em sento una privilegiada per viure en un racó de món tan bonic, tranquil... la llum de la platja quan comença a caure el sol fa que els colors es tornin brillants, forts, vius. Cada dia estic més convençuda que visc al rovell de l'ou. Però, per si de cas, ara m'estic baixant el Second Life, a veure què passa...
Publica un comentari a l'entrada