Ja hem tornat del viatge pel Quebec, ha estat un dels viatges més bonics que he fet mai!
Jo he tornat enamorada de les balenes del riu Sant Llorenç, però també hem vist ossos negres en un bosc de Tadoussac i hem sobrevolat, en un hidroavió, els boscos del Saguenay, amb els seus llacs amagats.
Recordo una nit a l'apartament que teníem llogat a Essipit, els senyors MV i els senyors GG, els nostres pares, ja s'havien retirat a les seves habitacions, el meu estimat Mister H. i jo encara no teníem son i varem decidir sortir a la terrassa a parlar, per no fer soroll a dins. Estava tot molt fosc i només se sentia la remor del riu Sant Llorenç, és un riu immens que sembla un mar i que afortunadament quedava molt a prop dels nostres apartaments. De sobte, entre la foscor i el silenci, una balena va començar a respirar, cada vegada més a prop, aquell so, tan prehistòric i profund, com de muntanya cansada, se'm quedarà gravat per sempre més al cor! Ens estava acomiadant, el dia següent ja no varem veure més balenes i l'altre varem marxar cap al Parc Nacional de Jacques Cartier!
Dalt de l’hidroavió, on només hi cabien sis persones i el pilot, és a dir, nosaltres sis i un senyor pilot de poques paraules, varem descobrir llacs amagats entre arbres mil•lenaris, fins que ens va començar una tempesta amb llamps i trons que ens va deixar a tots sense paraules, només amb una idea fixa al cap, aterrar com més aviat millor i sans i estalvis.
Després varem anar a veure els ossos negres, els típics dels boscos de Canadà i la veritat és que era veure el comportament dels humans en un grup animal. Hi havia el líder indiscutible que només feia que menjar i espantar els pobres que li venien darrere i que volien, com ell, omplir el ventre!
Varem pujar en una rabasca, canoa índia, per creuar el riu de Jacques Cartier!
Quebec City és preciosa, una ciutat antiga enmig d’un país modern, és com passejar per un poble medieval, tot ho tenen molt ben cuidat i hi ha un mirador sobre el riu espectacular.
He estat molt contenta de tenir tants comentaris i espero poder contactar amb CL. molt aviat, tinc moltes idees per fer de la vostra estada al Canadà una experiència inoblidable per a tots!
I us he de tornar a donar les gràcies per les 3000 visites!!! Com fem el meu estimat Mister H. i jo, a cada 1000 visites anem a sopar fora per celebrar-ho però, gràcies a tots vosaltres, cada vegada és més seguit i em temo que si seguim així el sou ens desapareixerà ràpid entre sopar i sopar! De totes maneres, aquest cap de setmana, brindarem per tots vosaltres!!!
3 comentaris:
Hola, soc un dels afortunats companys del viatge de l'Ada per terres d'algonquins i de inuits, per nosaltres Quebec serà per sempre més el lloc "on les aigues es fan estretes" i Essipit el riu de les petxines. Efe
Trobavem a faltar el blog, per sort s'ha représ i veig que amb la mateixa enèrgia. No sé on trobes les músiques que em semblen molt maques i els muntatges fotogràfics magnífics. Endavant a per les 4.000.L
Un viatge fantàstic! Quina enveja! ...de la sana (?) jejeje... Això de les balenes em falta, encara no les he vist enlloc. En els nostres viatges sempre acabem veient animals extranys sense buscar-los, però les balenes encara no han aparegut!
Quina aventura això de l'hidroavió, devia ser preciós! Encara que ja sé que hi havia un dels passatgers que només hi va pujar perquè va pensar que si passava alguna cosa i estava sol a terra li cauria un marró a sobre i va preferir fer-se el valent que arriscar-se a trobar-se amb tota la moguda! Optimisme per sobre de tot! Ara quan poseu els docus de la 2 per fer la siesta ja no la podreu fer, perquè sempre hi haurà alguna cosa que hagueu vist en un dels vostres viatges.
Les fotos són precioses. Repeteixo, quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada