Avui l'Alyson m'ha dit que em trobarà a faltar quan marxi i jo li he contestat que jo a ella també. El cert és que més enllà de creences, cultures i llengües hi ha uns vincles que es belluguen en una mateixa direcció.
A vegades no entenc el que ella em diu, ella a vegades no m’entén a mi, però les dues movem el cap fent un somriure, volem dir: "no segueixis per aquí que fa estona que m'he perdut!" i canviem subtilment de tema. Tot i així, la nostra relació és profunda i m'ha marcat a mi i sé que a ella també, ens ha fet deixar els prejudicis dels inicis a una banda i gaudir del que és la companyia en el sentit més primitiu, hem compartit el silenci i les passejades a l'hivern i em rigut juntes mentre nedàvem a l'estiu.
Amb ella he aprés un munt de coses, he començat a fer ioga, he valorat la naturalesa i he entès la soledat de manera diferent. L'Alyson és una bona persona, però BONA en majúscules, la seva mirada és tan clara que de vegades em va abaixar la meva i la seva manera de veure el món et fa despertar i entendre que val la pena compartir sentiments amb els qui estimes. Encara que estiguis lluny bona amiga, sempre em sentiré prop teu!
No us ha passat mai acabar sent grans amics d'algú amb qui, al principi, et separa un món immens?
4 comentaris:
El misteri de l'amistat. Entenc perfectament el que dius. M'he fet amiga de persones amb les que només he compartit un parell de mesos, però tan intensos, tan importants per les dues que s'han convertit en amistats a distància, amb silencis molt llargs, però que sobreviuen als anys. Després de períodes de "no contacte", quan, molt de tant en tant, et reveus, et deixa maravellat que continuïs tenint la sensació que existeix un lligam invisible que fa que el temps i la distància desapareguin per poder relacionar-te com si l'haguessis vist cada dia des de l'última vegada. Amistats així són cosa de màgia.
Com diu Isabel "el misteri de l'amistat" és així mateix, aquestes amistats tant profondes de les que parleu són una benedicció i no tothom les pot experimentar, de tota manera crec que vosaltres les trobeu (aquestes amistats) perquè ho merexeu i ho treballeu. La prova del nou d'aquestes amistats és com diu Isabel si al cap de temps de no veure't, anys fins i tot, quan et retrobes el temps s'ha parat i tot és com quan us vau deixar. Poques vegades m'ha passat...per pena.L
Que bonica és l'amistat! Avui us vull felicictar a tu i l'H perque fa dos anyets que us vau casar.
Un peto molt fort
M`agrada molt aquest blog,i el trobo molt emocionant,crec que tendria que seguir.
Jo encara no hi participat escribin,pero li llegint i el trobo encantador i m'omplert el cor de joia.Soc una vella un pel solitaria i melencolica.
Perdona les faltes d'ortografia.
Vaix neixar el 1940.Soc una entusiasta de l'arqueolgia,la natura, i les amistats m`hi entrego de cor.
M.de Ado
Publica un comentari a l'entrada