BEAUTIFUL B.C.!!!

Vancouver té de tot... coses bones i coses no tan bones...
El primer que ens va impressionar d'aquesta ciutat és l'amabilitat de la seva gent, és veritat que, en general, els canadencs són molt bones persones i t'ajuden per a qualsevol cosa però encara no s'havia donat el cas que, només baixar de l'avió, un conductor d’autobús, ens convidés a pujar gratis perquè érem de molt lluny!
El primer dia, els primers llocs que varem visitar ens van colpir, "in a bad way" que dirien aquí, varem anar a espetegar, sense mapa, al barri de la pobresa, i POBRESA en majúscules, perquè mai havíem vist tanta misèria...
El nostre veí Loui, que és de la vora de Vancouver, ja ens havia advertit, "aquesta part de la ciutat" ens va dir assenyalant a un mapa, "val la pena veure-la, és tot allò que Canadà no vol per la seva gent", malgrat tot existeix i fa molta pena veure-ho... carrers sencers de misèria, voreres plenes de gent sense àngel de la guarda.
Però els següents dies varem fer les paus amb aquesta ciutat, varem descobrir que als seus voltants les Rocky Mountains s'alcen majestuoses, amb els seus pics plens de neus eternes, varem veure dos óssos salvatges que corrien feliços per les muntanyes, un d'ells es va parar per observar el nostre cotxe, amb les orelles de punta, esperant que aquell soroll de ciutat desaparegués ràpid!
A Deep Cove, una part idíl•lica de les afores de la ciutat, una foca blanquinosa ens somreia cada vegada que miràvem l'aigua embadalits! A Stantley Park varem descobrir uns arbres llarguíssims i per fi, abans de marxar d'aquest país meravellós, em vaig creure que els tòtems estan fets d'una sola peça de fusta, mai abans havia vist arbres tan immensos!
Varem passejar per ponts alçats entre arbre i arbre, a una altura de 60 metres, i varem tornar a descobrir, una vegada més, la naturalesa en tota la seva esplendor!
Si Ottawa és la ciutat dels parcs, Quebec és la ciutat antiga i Toronto la ciutat moderna, Vancouver ha de ser la ciutat dels arbres grans, dels ancestres i dels tòtems!