Translate
dimecres, de juny 20, 2007
MARLEY AND ME!
Feia temps que un llibre no em feia gaudir tant com ha aconseguit Marley and Me (Marley y yo, Ed. Circe).
M'ha fet riure i plorar, m'ha posat els pèls de punta i ha aconseguit escalar fins les primeres posicions dins del meu llistat de llibres preferits.
Un dia qualsevol amb vaig topar amb una tapa de llibre on hi apareixia un cadell entremaliat, vaig agafar-lo i vaig llegir el resum del darrere, em va cridar l'atenció.
Poc després vaig viatjar a Barcelona i el vaig tornar a veure, no em vaig poder aguantar i em vaig emportar a casa aquells ullets entremaliats de la portada.
Vaig començar a llegir amb devoció, sabia que m'agradaria, els gossos són la meva debilitat i amb això el llibre ja em tenia guanyada. Però Marley and me va molt més enllà de la típica història d'amo i gos lleial, no és carrincló ni ple de sentimentalisme.
És la història real d'una família i el seu gos, un dels pitjors gossos del món. En aquest club podríem posar-hi d' abanderat el nostre Popeye, és clar!
Hi ha tantes coses que feia Marley i que fa exactament igual el Popeye, hi ha tantes coses que no els hi hauries de deixar passar però que et posen un somriure als llavis...
Marley and me és una història molt humana i molt canina que qualsevol pot gaudir!
El recomano sincerament.
Sí, sí, el Popeye diu que ell també el recomana! GUAU!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bé jo em pensava que parlaries de Marley, el Bob, i ja estava emocionada! Però sento dir-te que no comparteixo amb tu la teva passió pels gossos... M'alegro que hagis disfrutat amb el llibre però em penso que no me'l llegiré! Ho sento cosineta! Una miqueta de reggea amb ritme estiuenc que avui és el primer dia d'estiu!
No hi ha com llegir el blog i els comentaris d'Isabel, si pot sucar pa, endavant amb ell
EL Mi li va regalar a la seva mare aquest llibre per la semblança que té amb el Lenon i la meva sogre va flipar amb el llibre, li va encantar!
Tot i que no em flipen els gossos si m'agrada llegir, així que mel apunto a la llista, així potser amb miro el Pope amb uns altres ulls i se'm desperta un sentiment empatic i de comprensió davant la seva malallet i les seves ganes de mossegar-me!!
Publica un comentari a l'entrada