Els càmpings són unes petites ciutats molt ben aprofitades, uns microcosmos de ciutat enmig de la natura.
Aquest cap de setmana el meu estimat H. i jo, amb el nostre crazy Popeye, el gos, hem anat cap al sud d'Ottawa, cap al riu St. Lawrence, per passar-hi dos dies de pau i tranquil•litat.
Sempre que vaig a un càmping penso el mateix: quina gent més eixerida! Les roulottes esdevenen mansions, les tendes de campanya grans són els pisos de luxe i les tendes iglús de tota la vida, la nostra, són com els pisos de trenta metres quadrats que ja estem acostumats a veure a la ciutat.
Els càmpings també tenen barris, més luxosos o menys, depenent de la zona. Aquesta vegada, ens va tocar una parcel•la en un barri tranquil i apartat, però amb bones connexions... Amb vistes al llac i tot!
La gent, els veïns, es coneixen, fan festes i es discuteixen, com a les ciutats.
Els nens de càmping, però, són un món a part, tots ben avinguts! Són el més espavilats que he vist mai, tot el dia corrent, bici amunt bici avall, ells decideixen com planegen els seus dies de vacances, quan mengen i quan van a banyar-se a la piscina...
Els nens de càmping seran després els grans empresaris, els joves JASP, els més emprenedors! N'estic convençuda!
Després de dos dies de pau, tranquil•litat, picades de mosquits, haver de pagar per poder dutxar-me i dormir en una tenda de campanya amb el pudent Popeye, el qual estava contentíssim d'estar tot el dia per fora, jo ja en tenia prou! Prou de vida al campground i d'animalets salvatges! Ahir al matí, vaig encarar amb la il•lusió de qui comença unes vacances d'estiu, l'anada amb cotxe cap a la nostre ciutat d' acollida, Ottawa!
M'agrada la vida sense estrés però també m'encanten les comoditats dels pisos de ciutat!
3 comentaris:
Ai els càmpings! Campings de luxe, com els d'Irlanda, camping cutres com barris chabolistes com els Forest Camp de Turquia, campings pàrquing, campings improvitzats enmig d'un camp de blat o darrere d'un arburst per amagar-te de la gent que passa! Sí, els campings són un món a part. Aquest estiu tornem a planejar un viatge de camping per Normandia, a veure què hi trobem, com són... Recordo que a Turquia vam trobar una parcel·la sota uns pins i els veïns van venir immediatament a portar-nos una escombra per escombrar la pinassa. Evidentment ens vam quedar de pedra. Qui vol escombrar abans de plantar la tenda? Però no ens vam atrevir a dir que no i vam fer que escombràvem una mica... quin remei! Així ens vam guanyar una copeta de raki (l'anís d'alta gaduació turc) amb els veïns!
Doncs a mi el que m'agrada dels càmpings, sobretot els de muntanya, el bon rollo que s'hi respira!
Nosaltres marxem a fer la ruta dels càtars, fent ruta de càmpings, és clar!
Ja et diré ja si ens els campings francesos també hi conviuen els futurs JASP i són igual d'espaviladets!!
A veure si ens trobem, Marta, nosaltres marxem a fer la ruta de la II guerra mundial des d'Holanda fins a Bretanya, en cotxe i camping. Hem deixat de banda la minitenda que portàvem quan anàvem en bici i hem comprat una tenda automontable al Decathlon, d'aquestes que les treus de la funda i es munten soles en 2 segons, segons diuen. Ja us ho explicaré! Costa de creure.
Publica un comentari a l'entrada