He tornat de vancances!
Hem fet un viatge de deu dies per Toronto, les Mil illes, Kingston, les "Catarates del Niagara", Niagara on the Lake, on hi fan el icewine, i Ottawa. Ens ha fet molt mal temps i un fred que ens tenia a tots gelats però ens ha encantat i ens ho hem passat molt bé!
Ara la tranquil·litat torna a estar instal·lada a casa, i encara que enyoro el xivarri de fons que hi ha hagut aquests dies, aprofito per tornar a escriure.
Toronto recorda una mica a Nova York, sobretot la part dels gratacels, és més petita però no li té res a envejar.
La Mag i el Ramon van arribar amb un cotxe xulíssim, un mustang descapotable, ells havien llogat la gamma més barata però com que no hi havia cap cotxe barat els varen donar aquella bèstia!
Nosaltres anavem davant, amb un Toyota Tercel atrotinat i sobrecarregat de pes, el Toyota és gairebé tan vell com el Ford Fiesta...
Vam anar a fer una cata de vins a Niagara on the Lake i ens varen ensenyar les quatre coses bàsiques, són uns experts!
La Mire i el Javi s'ho miraven embadalits. El Javi es va comprar un barret on hi posa Canadà i no se l'ha tret en tot el viatge, no podiem arrugar-li, ni sentar-nos-hi sobre perquè sinó podien anar mal dades! Era molt graciòs veure'l preocupar-se tant pel seu valuòs record de Canadà!
La Mire estava atenta a qualsevol botiga que trobavem pel camí, però volia veure-ho tot abans de comprar res, així que quan es va decidir a comprar les coses que li havíen agradat més, ens varen tancar totes les botigues.
La Mag estava a 38 de febre i portava una jaqueta de primavera, feia fred, molt fred, deviem estar a uns -10ºC. Jo em vaig oferir per deixar-li el meu abric i ens els vam canviar. Per reforçar la meva indumentària i no passar tan fred tots em varen deixar una prenda de roba. Vaig acabar que semblava el Jep, de Jep i Fidel. Estava horrible amb un gorro vermell que semblava una barretina! El pitjor és que a les "Catarates del Niagara" ens varen fer la típica foto de record i me la vaig comprar molt emocionada. Ara tinc una foto amb les catarates rere, de nit, amb llums i colors vuitanteros, amb el casino de la zona, amb la torre mirador, sembla un fons de Les Vegas i davant el nostre grup amb el Jep acabat de baixar del poble...
L'Horaci es va enamorar d'una de les Mil illes, per suposat no hi ha res de res allà, només tranquil·litat i més tranquil·litat, diu que si algún dia el perdo, el vagi a buscar a l'illa de Wolfe, que ell estarà allà amb el Popeye, mentre jo estic al Centre Comercial d'Ottawa.
Amb el títol faig una excepció avui però és que ha estat la paraula d'aquest viatge!
3 comentaris:
Estem tota la family reunida molt emocionats amb el vostre viatge. Anneta quina enveja! La tieta M.I. diu que quan vinguis et prepararà un cafetó, que li agradaria molt fer-ho aviat.
Tiet J.M. tieta M.I. Mibel... of course!
Això està fet! M'encaten els cafetons de la tieta, ja des de ben petita!!!
Us trobo molt a faltar a tots però un any passa volant i ja tinc fet mig camí!
Un petó molt fort, per tots!
A
El viatge ha estat molt bé, és un d'aquells que segur que no oblidarem!Torontoentero va ser molt divertit, finalment amb uns experts de la fotografia vam lograr( tot i les dificultats climàtiques i la foscor de la nit) unes molt bones imatges de Torontoentero dsd dalt de la CN. A les Catarates del Niagara estaves moníssima amb el gorro vermellet, has de donar gràcies que l'agafés pq. sinó s'hauria quedat a l'hotel i no te'l podries haver posat.
M'ho vaig passar molt bé, tot i que el dia de shopping trobés les botigues tancades. Però sempre podrem recordar l'anada a l'Eaton Center i l'adquisició clau del viatge!
Us trobo molt a faltar!
Li dius en Pope que no pari mai de moure la cua i d'ensenyar les dentetes!
M
Publica un comentari a l'entrada