DAVID, WHO ARE YOU!

La vida està plena de canvis, sempre tot gira, tot torna i creix i desapareix, i nosaltres ho observem mentre riem i plorem.
Entre els meus veïns, hi ha hagut canvis aquesta setmana. Tan si és divendres com dilluns, si plou o surt el sol, s'escola entre les parets dures de les d'abans aquesta cançó, Changes... I tothom mou els llavis encara que no se sap ben bé que diu en David, aquest personatge canviant i delirant, que té un ull del cada color com una de les heroïnes de les meves novel•les.
Ch, ch, ch, changes! Gràcies per despertar-nos amb energia veí misteriós, encara que sospito qui ets!
Gràcies per tenir el rock al cos, i per fer-nos moure al ritme de Changes, per fer-nos recordar que la música és mitja vida i que les grans cançons mai es deixaran d'escoltar, per molt que el món canviï i nosaltres amb ell.

POETRY!!!

Fa vell dir fred

Sé que fa fred en aquesta casa,
les parets són de paper.
Sé que te'n vas perquè no aguantes
tot el pes de viure mort.
Digues que vens, obre les portes,
crea balcons i posa-hi flors.
Fes que mil colors t'emparin
quan diguis, sense pressa, m'he fet vell.

Feia molt temps que no escrivia poesia, n'he tornat a escriure gràcies a Joan Margarit. Només provo...

THIS IS THE LIFE!

Per uns moments, he estat a Bristol, al meu Bristol de ja fa tant temps. Per un moment, m'he imaginat dins del nostre Ford Fiesta, amb la música a tot drap, amb maletes que ens sortien de les orelles i amb tota la il•lusió del món.
El temps passa molt de pressa i les imatges d'aquells anys també. Veig Park Street i Mister H. saludant des de dalt de tot, prop de la torre de la facultat de Dret. Arrossego la bicicleta blava de segona mà maldestrament i moc els ulls sense energia. La pujada és massa per mi!
Els records són mitja vida, i l'altra mitja els objectius futurs, però poc a poc aflora el present que em fa gaudir de moments preciosos de la manera més conscient.
Ahir, mentre parlava, bevia i em divertia amb jocs de taula, vaig ser conscient, en tot moment, que aquell seria un bonic record d'aquí uns anys.

THANK YOU!!!

Avui m'he llevat pensant en tots aquells que han estat al meu costat dia i nit, sense perdre la paciència, sense jutjar ni sermonejar... Avui he llegit els meus cinc pilars, que surten dels pensaments que em regala desinteressadament el meu mestre de ioga, i avui em sento amb pau i tranquil•litat perquè he deixat entrar l’atzar de la vida a casa meva.
Ja no controlo els seus moviments, ja no vaig amb un mapa fictici i dono la benvinguda al que vingui, sigui el que sigui i s'escoli com s'escoli entre la meva sang vital. Avui estic feliç per ser qui sóc i no pel que tinc!
Avui dedico l'entrada a la felicitat que senten molts dels que m'envolten, i que m'han deixat compartir amb ells, i a la tristesa que sentirem alguna vegada en el llarg camí, perquè això em fa més persona (expressió que fa somriure al meu estimat Mister H.).
Avui vull escriure el que m'han ensenyat i he après perquè vosaltres, que escolteu d'amagat el meu jo creatiu, ho llegiu amb mi:
Conreu de l'amistat: desitjar la felicitat dels altres.
Compassió: acollir el patiment dels altres sense quedar-hi atrapat.
Deixar-se influenciar: per aquelles persones nobles.
Defugir actituds negatives marcades per d’ignorància i l'avidesa.
Perquè abans de fer el Bé hem d'aprendre a no fer Mal.

BRAVE SEA!

Tanta bellesa pot amagar tant dolor i destrucció?
El cap de setmana passat varem anar a les platges de Tarifa, són un lloc màgic, fronterer i preciós que amaguen bellesa i mort alhora. Aquesta setmana s'ha commemorat el vintè aniversari de l'arribada de la primera pastera a les costes espanyoles, molts dels somniadors que ho van apostar tot per la petita possibilitat d'una millor vida van morir al mar, divuit, només cinc sobrevisqueren.
Des d'aquí vull fer el meu petit homenatge als valents que, per idealisme o necessitat, s’embarquen en aventures perilloses, a tots aquells que durant anys han creuat l'estret i a les seves famílies que els enyoren. No hi hauria d'haver fronteres ni desigualtats, no hauria d'importar el lloc on neixes sinó la persona que ets, però mentre això passi milers de persones, entre les quals em compto, obrirem els braços per ajudar.

STOP!

Què passa quan no tens temps per seure i pensar en alguna cosa que tingui sentit per escriure? Què passa quan veus que els dies se t'escapen i no aconsegueixes ni la meitat dels objectius? I quan hi ha massa ofertes culturals a les ciutats i tu només ets una? O quan fa un dia boiròs i no sortiries del llit?
Perquè hi ha tantes preguntes? I perquè tantes persones que es fan les mateixes preguntes? No creieu que podriem partir-nos les preguntes per temes? Tu fas el tema 1 i 3 i jo faré el 2 i el 4...

BLOG ACTION DAY!

Un altre any la gent de Blog Action Day ha aconseguit reunir a milers de blocs d'arreu del món per parlar sobre la pobresa. Admiro la seva feina i la capacitat de moure i engrescar gent de tota mena, per això, cada any, intento escriure alguna coseta per recolzar-los.
Jo no en sé d'economia, ni macro ni micro, prou feina tinc en burxar el moneder i trobar que allò que pesava tant eren només cinc cèntims... però visc en aquest món i no paro de sentir la paraula maleïda: CRISIS, ara les matrimonials han passat en segon pla, ara si vols ser algú has de parlar de col•lapse econòmic.
Doncs bé, la meva reflexió, que segur que és ben ingènua, és la següent: nosaltres patim una crisi que sembla que sigui la més greu des de fa mil anys... però ens oblidem com sempre, mentre esguardem embadalits el nostre melic, que hi ha gent que viu en una crisi permanent. Qui se'n recorda d'aquesta gent? Qui serà més hospitalari que mai amb ells si ens espanten d'aquesta manera?
Venen temps difícils per tots, però la diferència actual és que mentre hi ha gent acostumada en viure permanentment una crisi financera, els altres, petits pollets sortits d'un ou d'or, s'han de veure les cares per primera vegada amb la resta d'humans... Potser és el moment de replantejar el món, potser és el moment de posar-nos a la pell d'aquells que han patit anys de fam i de pobresa, potser això servirà per canviar les coses i solidaritzar-nos els uns amb els altres. Malauradament, crec que d'aquesta crisi els rics es faran més rics i els pobres més pobres, com sempre!