
Deien que el canvi de lluna ho precipitaria tot, per fi arribaria el desenllaç. Jo no acabava de creure-ho però va passar tal i com preveia la gent entesa amb coses no demostrables.
La vida em va canviar la nit del 26 de juliol de 2010, la lluna plena i un estel al cel. Em vaig despertar a les 04.00h amb unes ganes boges de mirar al cel, una lluna radiant i blanca il·luminava tota la sala d'estar. Més amunt, un estel. Ja no vaig tornar a dormir, sabia que estava a punt de passar, em vaig quedar tranquil·la al sofà, pensava en les coses que mai havia cregut i que de cop i volta creia ferventment.
La vida em canvia i jo amb ella dono voltes, passes de gegant amb un petit infant en braços.
Eternament agraïda al canvi de lluna i a l'estel d'aquella nit d'estiu.