Translate

diumenge, d’agost 05, 2018

Avui fas 8 anys


Vam visitar la Maternitat d'Elna. La seva història ja t'havia impressionat quan la vam llegir de la mà del meravellós llibre de Roser Ros, Jordi Vila i Maria Ojuel.
Vam resseguir les habitacions i les vam imaginar plenes de nens, vam respirar a fons dins la cambra de l'Elisabeth Eidenbenz (des d'on veia aquell Canigó que tant li recordava l'enyorada Suïssa), vam escoltar emocionades les seves paraules. Ja de gran, explicava la seva vida.
Quan vam sortir de la Maternitat, em vas dir que tu volies fer com ella:
- Amb quants anys puc començar a ajudar la gent?
Jo, amb l'afany de retenir-te entre els braços encara una mica més, vaig intentar una resposta:
- D'aquí a uns anys, ara has d'estudiar molt, com més estudiïs, més coses podràs ensenyar als altres.
Però sé que ho portes dins, que, quan puguis, començaràs a col·laborar, a ajudar, a donar-te als altres, perquè ja ho fas ara.

Estel, avui has fet 8 anys i és el primer aniversari que passem separades. Estàs de campaments, amb un Cau que ja et sents teu, la teva altra casa, que educa i ensenya, una casa que aixopluga però repta. Se'm fa dur no tenir-te aquí, al costat, al meu costadet, o a sobre meu, agafant-me la mà o abraçant-te fort, fort. Però sé que cal fer-te forta i deixar-te anar. Oferir-te recursos, històries, oportunitats.
Aquesta nit, des d'un prat del Pallars Sobirà, on sóc ara, a un altre prat del Pallars Jussà, on ets tu, enviaré el petó més immens que et puguis imaginar, viatjarà pels estels, tocarà aquesta lluna vermella, creuarà muntanyes i rius i anirà a espetegar a la teva galta freda, adormida, dolça.

T'estimo molt, tigretón!