Ha
fet un any de l'incendi i ara ens pinten el pis. Sabem que el nostre
veí de tota la vida no tornarà a la finca i, de fet, ja tenim nous
veïns.
Tots
hem renascut, forts com roures.
El
meu exveí em
va trucar, no fa pas gaire, per convidar-me a un cafè al restaurant
de l'hotel. Camina feixuc però, com sempre, se'l veu elegant.
L'acaben d'operar del genoll, ara espera una altra operació de maluc
que creu que li anivellarà les dues cames. Té 80 anys i moltíssimes
ganes de tirar endavant. Ha fet net,
ha començat de nou (1a lliçó de vida d'un home savi: De les
cendres se'n surt més fort, tinguis l'edat que tinguis). Ha refet
una antiga relació de parella de
fa més de 40 anys. I fan vida plegats, miren sèries i van al
teatre, queden amb amics i passegen. Ha trobat una bona companya de
vida. (2a lliçó: l'amor no té temps, edat ni bons o mals moments).
M'ha
explicat que la vida passa volant, que només s'ha de fer allò que
t'agrada i gaudir-ho intensament, diu ell que la vida s'ha de viure
sempre amb sentit de l'humor (3a lliçó: la vida sense humor no val
res). També m'ha dit que em tiri de cap a la piscina, que intenti
publicar el que he escrit, que no serà el millor que escriuré però
que per alguna banda s'ha de començar (4a lliçó: amb por no es pot
viure). I conclou: estima, estima, estima, jo m'he passat massa
anys sol.
Una
hora, un home savi, un cafè... la vida és això, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada