Lara 2 anys

Et miro, i encara ara, després de dos anys, te'm fas misteriosa. Et miro i et sento magnètica, pura vida aferrada a terra.
Sé que t'agraden molt els contes i tu, per a mi, ets un conte obert, que escriurem  juntes, sempre de la mà, sempre de bracet.
Ets l'adrenalina de la meva vida sedentària, ets el meu ai! i el salt de la cadira, ets la meva blancaneus enfilada a uns talons d'infart.
Quan dorms ets com la lluna: fineta, dolça, bonica... bonica no, molt més! Preciosa.
Avui fas dos anys i com cada dia, em diràs que tu, en cotxet, ni parlar-ne! Em miraràs desafiant perquè t'ensenyi fins on pots estirar la cama, et posaràs el bombó sencer a la boca i te l'hauré de treure amb males cares! Avui fas dos anys i et faràs tu el teu conjunt de roba, agafaràs la motxilla encara que pesi massa i t'emportaràs la nina del braç per a passejar-la.
Lareta meva, deixa'm dir-te que cada pas que fas és el meu petit terratrèmol! Tens les idees molt clares i sempre has fet el que has volgut però et salva el teu meravellós somriure i que ho fas amb una tendresa i una sensibilitat immensa, que espero que no perdis mai.
Lara, deesa de la llar i de la família, amb tu la nostra casa és pura vida. Moltes gràcies, petita. T'estimo molt.