NERVES

A l’estiu em va sortir una petita taca al bell mig de l’esquena. Primer vaig pensar que m’havia picat un mosquit, perquè picava com mil dimonis, però amb el temps vaig veure que de picada res de res… Vaig anar a la dermatòloga i després de mirar-la i remirar-la va somriure i em va dir: “Això són nervis mal posats…” Tinc fama de ser una persona molt tranquil•la, serena i pacient, però la realitat és tota una altra: tinc un caràcter tranquil en un cos inquiet. Les meves terminacions nervioses fan el que volen dins el meu cos. Ara, aquestes s’han equivocat i pensen que acaben al mig de l’espinada i que han d’enviar senyals de picor! Ja pots comptar… La factura que et passa ser una persona tranquil•la! Si algun dia em veiéssiu l’esquena descoberta, si algun dia penséssiu que m’ha sortit una taca fosqueta i lleugera, no us preocupéssiu, no patíssiu, són només nervis enjogassats! Us deixo amb la preciosa veu de Lianne La Havas