Translate

diumenge, d’abril 11, 2010

Short Story


Avui he recordat una anècdota que va succeir-li a una amiga i un pensament m'ha vingut al cap.
La meva amiga, fa ja molt temps, es va quedar sense rellotge de polsera i va decidir posar-se un despertador a la motxilla per saber quina hora era en cada moment. Aquell dia havia de fer un viatge en avió i calia no fer tard enlloc.
A l'aeroport, al mig de la cua del control de seguretat, va començar a sentir una alarma insistent. Ella ja no recordava que portava un despertador a la motxilla així que es va dedicar a mirar amb cara de pocs amics a la gent del voltant per descobrir qui era el culpable d'aquell escàndol... però els altres també la miràvem a ella amb desconfiança... fins que un home li va dir que hi havia alguna cosa sonant a la seva motxilla. Ella ràpidament va obrir la bossa i va apagar l'alarma del rellotge despertador mentre intentava un somriure de complicitat per demanar perdó.
Quinze anys després, jo, aquest matí, em preguntava: Seria possible que passés això en un aeroport actual? Crec que tres policies armats fins a les dents se li tirarien damunt per parar l'alarma detonadora a temps. Penso que hem perdut tota la innocència i hem guanyat molta por. 
Quina veu, quina força! És Sílvia Pérez Cruz

Cap comentari: