Translate

dijous, de febrer 18, 2010

SOME POETRY!


Deixeu-me que tregui avui la meva petita vessant de filòloga. A la vida només m'he aprés un poema pel gust d'aprendre. Tots els altres eren obligatoris com a feina de l'escola, per exercitar la memòria. Només un em va entrar directament al cor, com una fletxa a les venes i se'm va quedar gravat tota la vida, fins a dia d'avui. Us el deixo escrit perquè m'encantaria que us passes el mateix que em va passar a mi fa més de deu anys. Gaudiu de la lectura:

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT (Barcelona, 1894 -1924).

Cap comentari: