MEXICAN STYLE

A vegades no cal beure tequila, ni cal dir paraules lletges, no cal anar amb botes de cowgirl, ni tenir una graner a prop per sentir-te una mica salvatge.
A vegades és fàcil connectar amb el teu altre jo, a mi només em cal escoltar Chavela Vargas per imaginar que he tingut una vida molt desgraciada, per retorçar-me de dolor, per visualitzar que vaig agafar una arma per amor i que ni així me'n vaig sortir, per veure'm en una taverna de bar envoltada dels pitjors personatges que us podeu imaginar. A vegades només cal que escolti la veu castigada i rugosa de Chavela per adonar-me'n que sí que en tinc d'imaginació, que se m'ericen els pèls fins dels braços i que podria ser a un altre món.
Avui he vist un funeral a la Mexicana, a l'estil Frida Kalho, i era ple de colors i de formes, era alegre i entranyable, era un "que te vaya bonito" però dit amb el cor a la mà. A vegades les coses no són com les imaginem i on creiem que només hi ha dolor i ràbia, hi ha colors i transparències.