QUIET TIME!!!

A vegades tinc la sensació que el temps se m'esmuny de les mans a una velocitat esfereïdora. A vegades penso que ja fa una setmana que vaig fer anys. De sobte, em passa que la vida és només una enquadernació de dies, setmanes i mesos.
Quan parlo d'això amb gent més gran, s'exclamen i em diuen que a la meva edat encara no hauria de pensar en aquestes coses, que és més endavant que aquests pensaments afloren. "A la meva edat, ja veuràs, el temps futur passa molt més ràpid i el passat el veus ja massa lluny...". I a la meva no?
Ja, des d'aquestes mans que escriuen avui, s'escapa la immediatesa d'aquest únic moment d'escriure.
Doncs, bé, en aquesta moviment constant que és el viure, hi ha un moviment subterrani que va fent-se cada dia més important que és diu Slow Life, un grup de gent de tot tipus que han decidit gaudir de cada instant sense pensar en el que vindrà ni en el que ha passat. Simplement sense pensar. I en aquests propòsits em moc jo ara, i només ara, sense passat, sense futur.