Míster H. i jo caminàvem ben perduts pel Gòtic, buscàvem la Fira de Santa Llúcia i varem descobrir que pots estar a l’època medieval en només una parada de ferrocarril.
Si la Florida té gust a mar enllà, el Barri Gòtic té gust a temps enllà.
Caminàvem a pas lent, absents, entre cases que no deixaven passar ni un bri de llum solar. Ens perdíem en carrers empedrats i de tan en tan, un palauet a la vista, restaurat per alguna entitat, ens sorprenia. Ens movíem entre la tranquil•litat i fins i tot el silenci. Poc a poc, ens anàvem vestint amb parracs i capes negres i llargues i escoltàvem una remor de fons que semblava el mar.
De sobte, un soroll familiar i misteriós alhora! Un tracata-tracata! Míster H. va alçar la capa i va xiuxiuejar: "Són timbalers!", jo el vaig corregir de seguida: "són cavalls, que no ho veus?"
Res més allunyat de la realitat, era el carretó d'un obrer, que suava traginant ferros i ciment... altra cop a la realitat
4 comentaris:
tant de bo hi hagi continuitat amb aquestes mirades tan fresques i personals dels barris de Barcelona.
Demano perdó pel comentari d'ahir a la gent de l'Hospi. De cap manera l'Hospi és un barri de Barcelona no sé en que pensava. Visca l'Hospi
"Medieval times" es Catalinglish
ó el nom d'unes lletres d'escriure ?.
Enfundats en les vostres capes podieu
seguir vivint en el aquell temps donç
llambordes i carretons que feien catacroc-catacroc ja eren d'antany.
Ado medieval, el gótic.
nosaltres tb vem passejar dissabte passat pel barri gòtic, i és una altre barcelona molt més màgica de la que mostren arreu del món!!!
una amiga mediterrànea
Publica un comentari a l'entrada