Seguint amb la descoberta de la ciutat que m'ha vist néixer, ahir vaig encaminar les meves passes cap a Ciutadella- Vila Olímpica. La línia groga de metro em va deixar als peus d'una magnífica escultura de Frank O. Ghery, el Peix d'or. El sol va ser esplèndid i em va regalar uns rajos d' entre les escletxes de l'escultura. Per un moment, vaig reconèixer que la ciutat a la qual visc és una de les més boniques del món! Entre edificis alts i escultures modernes, vaig pensar en el barri gòtic, on fa només una setmana Míster H. i jo jugàvem a traginers, la comparació em va deixar atordida... tan a prop i tan lluny...
Vaig passejar per la vora del mar i em vaig embadalir amb un grup de joves que jugaven a voleibol, un flash: Míster H. jugant en una platja de riu, amb els nostres amics canadencs, un estiu no gaire llunyà. Em vaig sentir en pau, feliç i tranquil•la, malgrat la distància que ens separa dels nostres amics, la gent catalana ens ajuda a no oblidar-los.
1 comentari:
més i més barris please!!!
Publica un comentari a l'entrada