A vegades penso que pensar és el millors regal que hem pogut obtenir els humans. A vegades penso tot el contrari. Hi ha dies que el cap no em para i el que eren pensaments sense cap mena de malícia acaben sent un embolic de 10.000 petites coses quotidianes que ara semblen una guerra nuclear!
A vegades, miro els ulls del Popeye, el pitjor gos del món després del Marley, però el nostre, i rumio què li deu passar pel cap. Segur, que els seus pensaments, com els de la meva tortuga Boira, són molt més ordenats i simples, són desxifrables i clars: gana, calor, pica cama, rasca fort, set, molta set, obre l'aixeta que no m'agrada beure del bol...
Voldria saber com es viu sense que mil pensaments et facin perdre el temps mentre el dia passa pel teu balcó i et saluda i et diu bona nit en el que a tu et semblen dos instants seguits. Algú ho sap?
6 comentaris:
Que vol dir thou....!!!, no poses cançons de fora pero poses una paraula que semble quasi un renec
Marciá, dels homenets verds o un estornut de Celtiber.
Ado, l'incult.
Pensar es bó, interconexiona les neurones i els resultats els deposita en la biblioteca que encara estás omplint.
En algún moment arriven les cabories i millor deixar-les per demá, doncs de lo contrari arriva el caos, que la mitad s'esborren soles.
Ado, lo divagador
Pobra popeye com el deixes.
Si es cert té menys capacitat d'emisferis i es mes feliç amb menys.
Si el mires de front als ulls veurás dos Adas, son iguals i enllaçades cosa que fan 20.000 coses i dos guerres internes, millor no fer-ho.
Ado, el que diu
La foto es bonica, no capto on es.
Les petites onades son molt rares els esquitxos que fan.
Ado
Amic Ado!
Thoughts són pensaments! Però la paraula sona més melòdica en català, és veritat!
La fotografia és d'una de les platges de Sitges, una tardor qualsevol...
Gràcies sempre pels comentaris que em deixes i em fan tan feliç!
Ada
Els comentaris de l'Ado fan feliç a l'Ada i a altres seguidors.
Publica un comentari a l'entrada