Translate

divendres, de setembre 12, 2008

THE MAGIC GOBLIN!


Míster H. i jo corríem aquest matí, teníem massa coses a fer i poc temps. Un rodamón, se'ns ha posat davant per fer-nos parar. Hem mogut el cap per fer que no, sense ni tan sols escoltar-lo. Ell s'ha apartat educadament i ens ha murmurat: "No passa res, tots correu en aquesta ciutat i a vegades si me n'oblido jo també acabo corrent". Les seves paraules ens han fet aturar perplexos i encisats, li hem dit que tenia tota la raó i ell ens ha somrigut amablement. Portava un barret de cowboy, una barba de molts dies i tenia poques dents, l'alè li feia olor a vi però ens hem quedat davant seu sense paraules, delerosos que ell ens parlés més amb aquella veu tremolosa.
"La gent corre tan que ningú em veu, em confonen amb un altre boig, però des dels meus ulls ells són els bojos que perden el temps" deia mentre treia uns fulls escrits de la bossa que li penjava a un costat. Per Míster H. i per mi s'ha aturat el temps.
El que ens donava eren les seves poesies. "Si em voleu ajudar, no és que em doneu diners perquè sí, és només és un intercanvi. Us canvio poesia per la vostra voluntat".
Els de la terrassa del bar del costat ens miraven i pensaven que ens estava prenent el pèl però per mi, en tot el dia d'avui, aquesta ha estat l'experiència més enriquidora que he tingut.
Segons el meu parer, no és millor qui escriu paraules incomprensibles per la majoria de gent per demostrar que ell és el més savi, sinó aquell que amb paraules senzilles sap expressar els sentiments més profunds.
Us deixo llegir una de les poesies de Duende, per si algun dia us para pel carrer i us en canvia una per qualsevol cosa, perquè la vull compartir amb vosaltres i em sembla que ell estaria content:

India piel de aceituna
tu cuerpo maduro
a cabalgado por todas
las praderas
Mujer morena, tu que bailas
alrededor de la hoguera
Preguntale tú al fuego
porque no me habla
no me dice nada esta noche
la luna llena
Ahora, tan solo un poema queda
"Tres cosas no me cansaré jamás de contemplar
el fuego
tu rostro
y el mar.

Duende

Tal i com l'ha escrit ell i jo l’he sentit.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Des de Llançá amb amor i tramontana
per aquests dos rodamons que amb paraules senzilles ho descriuen tot tan bé.
Benvinguts
Ado i Mon

P.S. primer comentari en el mateix día 12