Des de la solitud d'una habitació d'hotel de les afores de Milà, no he pogut resistir d'escriure al meu bloc estimat...
Mister H. fa estona que ha anat a treballar.
De Cannes ens va agradar tot, encara que potser és una mica massa ostentós per nosaltres: mai havíem vist cotxes tan bons, gent tan selecte i barques, suposo que per ells iots, tan espectaculars!
El que més ens va cridar l'atenció va ser el Ferrari que apareix a la fotografia. Si als nens, des de ben petits, ja se'ls acostuma a pujar a un Ferrari, em temo que de grans no es conformaran amb un Opel Corsa...
Les coses més subtils, gairebé sempre, amaguen grans veritats.
4 comentaris:
Pensar que quan nosaltres anavem als "cavallitos" ens moriem per pujar al 600 o al cotxe de bombers...
Milá, Cannes i no sé que més estarás goitan at this momment amb els teus ulls, lo cert es que ho espliques tan bé que es com si fos jo.
Jo Ado.
Ja m'ha recordat, ta mare ,que teníes novetats al bloc.
Com ja deia Gonzalo de Berceo que va naixer en el dit poble i va escriure els primers mots en semi castellá en el Monestir de Yuso de La Rioja: Roda lo mon i torna al born (segons traducció d'una universitat primitiva de la Catalunya d'Alger).
Ja pensava en vosaltres rodamons.
Un acudit de Ado.
Altre dia jo intentaré descriure
quelcom que vist, no seá un Ferrary
será un paisatge vert.
Ado
Publica un comentari a l'entrada