Amb l'afany de redescobrir tots els indrets de Catalunya que hem oblidat en algun moment de la nostra vida, aquest cap de setmana hem estat per Girona. Ens ho hem passat molt bé. La ciutat és preciosa i els seus voltants també!
El dissabte al matí, abans de fer parada i fonda allí, varem anar a voltar per la Garrotxa. Varem anar a dinar a una masia preciosa i el temps ens acompanyava, el dia va ser bonic, brillant i emocionant, passejàvem per pobles i per boscos i pensàvem que segurament aquelles terres ja les havíem trepitjades abans, el Mister H. i jo varem ser des de ben petits excursionistes, ell a la UEC i jo a un Cau!
Després va arribar l'adolescència i tan ell com jo varem voler anar per altres bandes, no tanta muntanya i més ciutat... però ahir pensàvem: en quin moment de la vida varem oblidar aquells indrets?
No tots els records perduren per sempre... no sé qui decideix quins es queden i quins se'n van, però de ben segur, si jo hagués decidit quins em pertocava guardar al meu caparró, que tot sigui dit, no me n'hi caben massa... doncs, si jo hagués decidit, hauria guardat aquells moments de caminades i companyia i hagués esborrat ràpidament aquells moments de dolor i pèrdua. Vosaltres no haguéssiu fet el mateix?
2 comentaris:
Aquest petits viatges, de vegades no es valoren però son els més importants i ajuden a recordar el passat, peró sobretot a enfortir el futur. Un dia podeu fer Olot Grona pel carrilet amb bici, és molt accessible a tots els nivells, un cop a Girona si us queden ganes podeu continuar a la recerca del mar a Sant Feliu de Guixols http://www.viasverdes.com/fichas_htm/carrilet/ficha_carrilet.htm
podeu fer la ruta com volgueu i els quilòmetres que us semblin.
Amb l'edad veus clarament que es ben cert, al menys per mi, que la memoria es sel.lectiva i guarda al seu interior moments, tan els bons com els dolents, pero que tots ells t'ajuden a caminar endavant.L
Publica un comentari a l'entrada