En aquest món hi ha històries reals que semblen molt irreals, hi ha també gent real que sembla treta de la fantasia, com les mateixes il•lustracions de Nicoletta Ceccoli.
Havia vist un parell dels seus dibuixos i els recordava en algun lloc perdut del meu conscient inconscient... però ha estat una amiga de la meva estimada germana M. qui me les ha tornat a descobrir, a ella li dono les gràcies!
Feia molts anys que anava a la casa que els pares del Míster H. tenen prop de la platja però mai, mai m'havia fixat amb el grup de coloms que sobrevolaven les cases de la zona. Són prop de seixanta coloms, o més i tot, i no pas d'aquests coloms atrotinats de ciutat sinó d'aquells més blancs, més grans i més forts...
Un dia, mentre passejavem el Popeye, el Míster H. em va observar sorprès, va resseguir la meva mirada fins arribar al gran núvol que formaven les aus sobre els nostres caps:
- Que no els has vist mai?
- No- vaig respondre sense abaixar la mirada.
- Són d'un home que viu en aquella casa,- va començar a explicar mentre assenyalava la casa de més avall- Ell cada dia els deixa volar, però estan tan ben cuidats que sempre tornen a casa seva...
Una història d'amor entre un home i seixanta animals o és que a les feres se les ha d'enganyar perquè sempre tornin a casa?
Jo com que sóc ben romàntica diré que, de vegades, s'estableixen vincles ben forts entre els animals i les persones, lligams que no entenen llengües, polítiques o religions. Potser, com a humans, ens caldria una mica de la modèstia dels animals!
5 comentaris:
Sóc la R. i m'agrada comprovar que, encara que no ens coneguem, tenim aquesta part descobridora en comú. Les coses boniques s'han de compartir, trobo, així que me n'alegro que hagis inclòs la Nicoletta al teu bloc. Aprofito l'avinentesa per dir-li al meu polluelo que n'estic molt, d'ella. Petons a les dues.
R., totes les amigues de la meva estimada M. són amigues meves! Encara que no ens coneguem, sé que ho farem aviat i espero descobrir moltes més coses plegades!
Com pots comprovar les teves recomanacions encanten i van directament al meu bolc! Gràcies per a col·laborar-hi!
Una abraçada,
Ada
Ah, sí, ja vaig veure un reportatge sobre aquesta pintora (?) al programa Silenci. Em va encantar. Per cert, encara el fan, Silenci?
Això dels coloms... no ho sé, no m'acaba de fer el pes, més aviat els veig com a rates i no m'agradaria tenir un veí que criés coloms... ves hi ha opinions per tots el gustos!
Per cert, he estat mirant la web de la Nicoletta i la veritat és que els seus dibuixos m'agraden però també em produeixen una mica de malestar... fan una mica de por, no? http://www.nicolettaceccoli.com/portfolio.html#
Isabel, com tu dius hi ha gustos per tot i per tothom, i així ha de seguir sent encara que segons qui no ho cregui convenient!
Jo, les il·lustracions de la Nicoletta els trobo molt fantasiosos però m'agraden gairebé totes! Ah, i crec que segueixen fent Silenci, a vegades i per sort, l'enganxo al 33!!!Petonets,
Ada
Publica un comentari a l'entrada