Neu

M'inicio avui mateix als blogs sense saber què vull dir ni què vull fer.
Confio que poc a poc aniré trobant el meu camí, com sempre he fet.
Despistada però alerta.
Doncs una catalana a Ottawa, sóc la única? Crec que sí!
L'hivern és fred i gelat, bonic. Estic patint unes temperatures que mai abans havia patit.
Les cares de fred que he vist en aquesta ciutat són irrepetibles i no les tornaré a veure en la meva vida quan me'n vagi d'aquí.
Temperatures de -20ºC i -30ºC. Jo no em pensava que es pogués viure amb tant de fred però la gent fa vida normal.
Mai havia vist tanta neu blanca. A vegades, em dóna la sensació d'estar a la lluna. Milers de flocs de neu cauen al carrer i jo m'ho miro des de la meva finestra, gaudint del meu any sabàtic.
Quan em penso que estic a la lluna és perquè veig el parc blanquíssim, una esplanada de blanc immaculat que encara mai ningú ha trepitjat. Em miro els meus "descansos" i veig com s'enfonsen un pam, camino com per inèrsia i a càmera lenta. Solitària, perquè a aquesta ciutat, de vegades, sembla que només hi visqui jo!
És una sensació molt excitant i relaxant alhora. Molt estranya.