Lara, Lareta, Larissa

Tu vas prement el gas a fons, passes per sobre el nostre cor com un polsim d'or, t'aixeques ben d'hora perquè tens moltes coses a aprendre. Tu vas per la vida amb el cap ben alt, l'esquena recta i les idees clares, i jo no puc fer res més que observar-te des de la banda, meravellar-me des de segona fila.
Avui fas sis anys!
I t'has demanat una xupa de cuir, de motorista: "jo, mami, vull aquesta xupa" dius seriosa en una botiga de roba, "aleshores, no tindràs joguines" responc. Però tu això ja ho saps, i t'és ben igual.
Amb tu, Lareta meva, encara tinc esperança en aquesta humanitat que sembla que fa passos gegants, però cap enrere.
Tu i les teves amigues sou un graó més amunt, teniu la moral i la mirada ben alta, teniu el desvergonyiment i la força necessària, teniu l'empatia a flor de pell i una sensibilitat que espero que no abandoneu mai pel camí.
Tu i jo ja no som només una, en som dues i ben definides. M'he acostumat a compartir-te amb les amigues perquè elles també son part de tu. Voldria cridar que no creixis més, que et quedis a la closca, aquí, amb la mare, però, soc curiosa i vull endevinar qui ets i qui seràs. Som-hi doncs, amb valentia i sempre endavant! Que res no aturi el ball de la vida i com vam ballar en el concert de Buhos!

Avui fas 8 anys

Vam visitar la Maternitat d'Elna. La seva història ja t'havia impressionat quan la vam llegir de la mà del meravellós llibre de Roser Ros, Jordi Vila i Maria Ojuel.

Vam resseguir les habitacions i les vam imaginar plenes de nens, vam respirar a fons dins la cambra de l'Elisabeth Eidenbenz (des d'on veia aquell Canigó que tant li recordava l'enyorada Suïssa), vam escoltar emocionades les seves paraules. Ja de gran, explicava la seva vida.

Quan vam sortir de la Maternitat, em vas dir que tu volies fer com ella:

- Amb quants anys puc començar a ajudar la gent?

Jo, amb l'afany de retenir-te entre els braços encara una mica més, vaig intentar una resposta:

- D'aquí a uns anys, ara has d'estudiar molt, com més estudiïs, més coses podràs ensenyar als altres.

Però sé que ho portes dins, que, quan puguis, començaràs a col·laborar, a ajudar, a donar-te als altres, perquè ja ho fas ara.

Estel, avui has fet 8 anys i és el primer aniversari que passem separades. Estàs de campaments, amb un Cau que ja et sents teu, la teva altra casa, que educa i ensenya, una casa que aixopluga però repta. Se'm fa dur no tenir-te aquí, al costat, al meu costadet, o a sobre meu, agafant-me la mà o abraçant-te fort, fort. Però sé que cal fer-te forta i deixar-te anar. Oferir-te recursos, històries, oportunitats.

Aquesta nit, des d'un prat del Pallars Sobirà, on sóc ara, a un altre prat del Pallars Jussà, on ets tu, enviaré el petó més immens que et puguis imaginar, viatjarà pels estels, tocarà aquesta lluna vermella, creuarà muntanyes i rius i anirà a espetegar a la teva galta freda, adormida, dolça.

T'estimo molt, tigretón!

Art rupestre

Cova de Rouffignac:

El savi historiador que porta el trenet a la cova de Rouffignac ens va explicar que no netegen els grafitis fets en les festes raves dels 80-90 perquè, algun dia, aquests dibuixos, aquests guixots i aquestes firmes seran art rupestre.

La cova és un lloc molt potent, de les poques on encara es mostren les pintures originals a un pam del nas. És un lloc de comunió entre ancestres i futurs pobladors.

Qui som nosaltres per decidir què volem que perduri i què hem d'esborrar?

Gorg negre del Montseny:

I avui, dia d'excursió pel Montseny, les paraules del savi de Rouffignac, que viu més hores dins la cova que fora, m'han tornat al cap. Una balma amb foc de camp i gargots, dibuixos i signatures en plena naturalesa. La nostra petja. L'escarabat que, d'aquí a un miler d'anys, mostraran com a art rupestre i gràcies al qual els pobladors futurs sabran com eren els animals de la nostra època.

Revolta de bruixes

Revolta de bruixes. Aquest títol de l'obra de Benet i Jornet resumiria molt bé el meu últim any, el de la revolta. Jo, abans, no era particularment activa en res, creia que ja estava tot escrit, que ja estava tot fet però, ves per on!, m'he despertat. Potser perquè tinc dues filles i les he d'educar, potser perquè he descobert, gràcies a elles, el gust per educar-me a mi mateixa, potser perquè he après a qüestionar-ho tot o se m'ha encomanat el desig de  canviar el món.
Aquest any, amb els meus 40 a l'esquena, he entès el significat de les lluites compartides i m'he compromès amb el desig de deixar un món millor als qui vindran. I això és, per mi, un món més just.
No és gens fàcil.
I malgrat tot, he vist clar que els petits passos de formiga arriben més lluny que els passos de gegant que ens esclafen.
La lluita pacífica és la revolta subterrània que provoca els canvis, més enllà de les nostres vides insignificants. Perseverança, exigència, confiança i, perquè no, una mica de fe.
Jo, com tantes altres, no sabia que era feminista, i potser no ho era i m'hi he tornat.
I ara, em veig amb el Manifest feminista en quinze consells de Chimamanda Ngozi Adiche i llegeixo cada nit una biografia dels Contes de Bona nit per a Nenes Rebels de l'Elena Favilli i la Francesca Caballo.
Fa molts anys, quan estava a Ottawa, vaig llegir un llibre que em va emocionar: 100 Canadian Heroines de Mena Foster. Vaig descobrir la força brutal, física i intel·lectual, d'aquelles dones i, potser llavors, elles van plantar la llavor dins meu.
Segur que m'equivocaré molt i reproduiré, sense adonar-me, clixés que tenim tatuats fins al moll de l'os, però compteu amb mi: estudiaré, llegiré, escriuré... I formaré part de les lluites compartides, les lluites pendents, les nostres, i de les petites victòries que, de ben segur, arribaran.

Aquest meravellós poema Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal cantat per Gemma Humet i Mireia Vives és la música a la meva/nostra lluita.

Setmana 13 de poesia cap a les presons.

Setmana 13 de poesia cap a les presons.

Avui que fa just tres mesos que en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez són a la presó, vull fer una aturada en el camí. 
Alguns de vosaltres m'heu preguntat què els escrivim cada setmana. Escrivim vivències personals, coses que passen a les ciutats i pobles catalans i també alguna anècdota per mirar de fer-los somriure i, tot això, sempre ho acompanyem d'un poema per fer-los viatjar lluny de les quatre parets que els tenen presos. 
Cada setmana, hem triat, amb cura, els poemes que hem enviat. Cada setmana hem escollit, amb amor, poesies que ens connectaven amb el món, amb la vida, amb els sentiments més purs. I ho seguirem fent així. Ja hem rebut unes quantes respostes des de la presó i ens sembla que els fem servei i companyia, no pretenem res més que això.
Gràcies als nostres presos i malgrat que estiguin injustament tancats en presons llunyanes, hem viatjat amb ells a terres mítiques, hem cercat i trobat esperances i llibertats compartides, ens hem fet més cultes.
Avui, us escric un dels poemes que hem triat aquesta setmana per compartir, si és que així ho voleu, la complicitat de persones desconegudes que avancen juntes per un camí ple d'entrebancs i de poesia. 

Cap enllà

Com la proa amb l'onada,
com la llum amb el vidre,
com l'amant amb l'amada,
m'encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.
No sabré si és amor
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!

Carles Riba
"Del joc i del foc"

Anna del Col·lectiu Ales i Llum

Els teus cinc són alegria!

Avui fas cinc anys, enmig d'un caos de ciutat, enmig de la calor que aconsegueix no deixar marxar l'estiu. Avui fas cinc anys, plens de goig i d'alegria, i nosaltres, pare i mare, amb el cor encongit pels dies que ens ha tocat viure, ens abracem a tu i a la teva germana i, en aquest caliu, trobem la pau. Perquè el teu nom significa "deessa de la llar" i, la llar, no només és un sostre sobre el cap, és molt més que això. És la teva mirada d'un verdgris penetrant, és la teva valentia, i els teus cabells llisos sobre les espatlles.
Us estimem molt a les dues. Sou la nostra sang i la nostra alegria de viure. Creixeu dretes com el blat i teniu opinions per a repartir a tort i a dret i això ens agrada, ens fa feliços i no ens espanta.
Potser, algun dia, tu també et preguntaràs cap on vas, potser et semblarà que cap a la deriva o estaràs segura del rumb del teu vaixell, qui ho sap.
Lareta, cucurutxo, sigues feliç i valenta, deixa que el vent guiï el teu camí.
Una vegada, un mestre em va dir una cosa que s'ha convertit en el lema de la meva vida i que ara, ja amb cinc anys, m'agradaria compartir amb tu: "Si fer el bé et sona una cosa massa gran d'assolir, almenys, no facis mal". I encara més: "No et quedis al pap res de bonic que vulguis dir!", l'àvia dixit.
Lara: fer el bé, no fer mal, dir coses boniques a les persones que t'envoltes (només si les sents de cor, és clar!), és la forma més honesta de canviar el món.

Alegria, Lara, alegria!

De Nils Holgerssen a Joaquim Ruyra hi van deu anys

Des de l'hivern llegim “El viatge meravellós d’en Nils Holgersson” de Selma Lagerlöf, amb la traducció de Lluís Solanes, a les nostres filles. Avancem a poc a poc, entre noms impronunciables de ciutats, pobles i regions sueques i el vocabulari magnífic que utilitza el traductor. L’Estel i la Lara (de 7 i 4 anys) aturen el relat cada dos per tres, quan no entenen una paraula. Això, a la pràctica, vol dir llegir una o dues pàgines abans d'anar a dormir.

En la meva teoria, imagino que, si, en aquesta edat, ja saben què és un bosc frondós, una serralada feréstega, fruir amb gran delit o com és una persona caragirada, s'endinsaran en l'època mandrosa (anomenada adolescència), sense necessitat de llegir Joaquim Ruyra amb un diccionari al costat. 

Encara em falta temps per veure si la meva teoria ha funcionat o ha sigut, com en el fons em temo, un desastre.

Quin gust omplir-se la boca amb aquestes paraules de "Pinya de Rosa" de Joaquim Ruyra:

Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l'artística nuada que teixeixen al capdavall d'una corda amb els mateixos blens, fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se de l'estorp o anella dintre el qual la passin de llarg a llarg.