MY LITTLE GIRL!

Els dies passen sense pausa ni descans, ha arribat un petit huracà a casa i ens ha trastocat la rutina que amb tanta delicadesa havíem anat creant al llarg dels anys de convivència.
Ara ja no fem plans, tot és relatiu, no depèn de nosaltres, se'ns escapa de les mans. Ella entra i surt dels nostres somnis, ens desperta i sacseja de la millor manera possible i somriu. És tan bonica que no pots fer més que somriure amb ella i dir-li a cau d'orella "ai! tan petita i ja ens portes per on vols!"
Entre el sol i la lluna no hi ha foscor o claror, només moments tranquils o moguts! Per això, no escric tant com voldria, per això les prioritats han anat canviant, per això moriria ja pels deu minuts que dormim juntes al gran llit de matinada, quan li acarono el front i li beso, i ella resta tranquil·la uns instants i torna a somriure amb una pau interior que espero que no desaprengui mai.

THANK YOU!

Deien que el canvi de lluna ho precipitaria tot, per fi arribaria el desenllaç. Jo no acabava de creure-ho però va passar tal i com preveia la gent entesa amb coses no demostrables.
La vida em va canviar la nit del 26 de juliol de 2010, la lluna plena i un estel al cel. Em vaig despertar a les 04.00h amb unes ganes boges de mirar al cel, una lluna radiant i blanca il·luminava tota la sala d'estar. Més amunt, un estel. Ja no vaig tornar a dormir, sabia que estava a punt de passar, em vaig quedar tranquil·la al sofà, pensava en les coses que mai havia cregut i que de cop i volta creia ferventment.
La vida em canvia i jo amb ella dono voltes, passes de gegant amb un petit infant en braços.
Eternament agraïda al canvi de lluna i a l'estel d'aquella nit d'estiu.

BELLA!

Gran dia, tot s'atura però res no passa.
No es mou ni un bri d'aire, la sorra crema sota els peus i tu no arribes.
Les forces són limitades, però la il·lusió és tan gran, tan forta!
Podem amb tot, som només una bonica ratlla al cel, com l'estela que deixen els avions.
Vine, tinc ganes d'olorar-te i de tocar-te, vine.
Jo dormo i et somnio, tan real, tan petita, tant i tant t'he esperat.
Brisa i nit, sempre pot passar aleshores.
Por i desig, les gran aventures comencen sempre així.
T'espero, i t'espero tota la vida, no tinguis pressa.

YES, WE CAN DREAM!

Entrada combativa... esteu avisats!

1) Demà tots a la manifestació, fem Nació, fem Poble! És el nostre dret rabiós!
2) No a les "primes" pels jugadors de "La Roja" si guanyen el Mundial, per favor, seriositat!
Diu un bon amic: Guanyar la final del Mundial:600.000€ X 23 jugadors= 13.800.000 €!
No està malament pel país amb més atur de la CE...

Perdoneu, però és un cap de setmana força mogut i no podia passar sense dir-hi la meva!

DO YOU LOVE ME?

Fa calor, ja ha arribat la calor en tota la seva força i intensitat! Però la música d'Antònia Font em fa abandonar la sensació feixuga que m'acompanya quan no els escolto, em fa oblidar les suors i les males nits d'estiu i em fa venir moltes ganes de menjar síndria!
L'estiu té coses bones i coses no tan bones... a mi m'agraden el fred i els països nòrdics però no tanco mai les portes a gaudir d'un bon vespre d'estiu a l'aire lliure. M'agraden les terrasses i els cafès amb gel i les fruites d'estiu!
Preneu un granissat vora del mar, mulleu-vos els peus al mar i xerreu amb una bona colla d'amics al padrís del passeig marítim! Ah, i sobretot, "que tal si me dius que m'estimes durant els següents trenta mil dematins?".

BEAUTIFUL FIRE!

Foc, aigua, calor i festa! Quina bona combinació! L'arribada de l'estiu es palpa als pobles i a les ciutats, les cames, blanques encara, saltant sobre les brases i els petards i les cebetes i les bengales, les piules i les fonts!
Espero que passeu una bona nit de fogueres, d'il·lusions i de felicitat amb els amics i família que us estimen!

WHITE BLOOD!

Crec que hi ha persones en aquest món que no tenen sang a les venes. I ho dic convençuda i en el sentit més literal. Una vegada vaig veure una ferida a la mà d'una dona que no sagnava. Era un tall ben fet, bonic i sota la carn, només blanc. Ni una sola gota roja...
No dic que aquestes persones no siguin humanes, tampoc imagino que són vampirs que xuclen la sang dels altres, només constato que són diferents. Quan un d'ells se't creua per davant, et fa pensar que no ets tan únic com et pensaves, que n'hi ha que són més diferents que tu! Sense cap dubte, una bona cura d'humilitat...