SPRING HASN'T SPRUNG!

Necessitava veure verd. Avui ha tornat a nevar, 12 d'abril i neva com si estiguéssim a desembre... Tot torna a estar blanc i encara que la neu sempre m'ha agradat molt més que la pluja, ara ja en començo a estar cansada!
El videoclip m'encanta, també la cançó, em posa de bon humor i avui necessitava sentir que potser a altres bandes ja fa calor, ja es gairebé estiu i hi ha gent que sua!
Quin temps us fa?

TORONTONTERO!

He tornat de vancances!
Hem fet un viatge de deu dies per Toronto, les Mil illes, Kingston, les "Catarates del Niagara", Niagara on the Lake, on hi fan el icewine, i Ottawa. Ens ha fet molt mal temps i un fred que ens tenia a tots gelats però ens ha encantat i ens ho hem passat molt bé!
Ara la tranquil·litat torna a estar instal·lada a casa, i encara que enyoro el xivarri de fons que hi ha hagut aquests dies, aprofito per tornar a escriure.
Toronto recorda una mica a Nova York, sobretot la part dels gratacels, és més petita però no li té res a envejar.
La Mag i el Ramon van arribar amb un cotxe xulíssim, un mustang descapotable, ells havien llogat la gamma més barata però com que no hi havia cap cotxe barat els varen donar aquella bèstia!
Nosaltres anavem davant, amb un Toyota Tercel atrotinat i sobrecarregat de pes, el Toyota és gairebé tan vell com el Ford Fiesta...
Vam anar a fer una cata de vins a Niagara on the Lake i ens varen ensenyar les quatre coses bàsiques, són uns experts!
La Mire i el Javi s'ho miraven embadalits. El Javi es va comprar un barret on hi posa Canadà i no se l'ha tret en tot el viatge, no podiem arrugar-li, ni sentar-nos-hi sobre perquè sinó podien anar mal dades! Era molt graciòs veure'l preocupar-se tant pel seu valuòs record de Canadà!
La Mire estava atenta a qualsevol botiga que trobavem pel camí, però volia veure-ho tot abans de comprar res, així que quan es va decidir a comprar les coses que li havíen agradat més, ens varen tancar totes les botigues.
La Mag estava a 38 de febre i portava una jaqueta de primavera, feia fred, molt fred, deviem estar a uns -10ºC. Jo em vaig oferir per deixar-li el meu abric i ens els vam canviar. Per reforçar la meva indumentària i no passar tan fred tots em varen deixar una prenda de roba. Vaig acabar que semblava el Jep, de Jep i Fidel. Estava horrible amb un gorro vermell que semblava una barretina! El pitjor és que a les "Catarates del Niagara" ens varen fer la típica foto de record i me la vaig comprar molt emocionada. Ara tinc una foto amb les catarates rere, de nit, amb llums i colors vuitanteros, amb el casino de la zona, amb la torre mirador, sembla un fons de Les Vegas i davant el nostre grup amb el Jep acabat de baixar del poble...
L'Horaci es va enamorar d'una de les Mil illes, per suposat no hi ha res de res allà, només tranquil·litat i més tranquil·litat, diu que si algún dia el perdo, el vagi a buscar a l'illa de Wolfe, que ell estarà allà amb el Popeye, mentre jo estic al Centre Comercial d'Ottawa.

Amb el títol faig una excepció avui però és que ha estat la paraula d'aquest viatge!

LOVE SOMEONE TO DEATH

Amy Winehouse, un altre descobriment.
A veure si us agrada!

STRONG AS AN OX!

Popeye, el nostre amic!
Mai havia sigut gaire fan del Popeye, m'agradava més el Goofy o el Pluto, fins que varem adoptar un gos de la protectora de Mataró que es deia Popeye.
Varem decidir deixar-li aquest nom , perquè tenia cara de Popeye, perquè, ja de ben petit, tenia el caràcter de Popeye.
Ara, em miro al dibuix i m'encanta, estic enamorada del personatge!
Avui, li dedico l'entrada al meu gos, que és un magnífic company quan estic lluny de casa!

SAVE THE PLANET!

Sempre hem estat envoltats d'animals i és molt prepotent pensar que nosaltres som més importants que ells.
Se'm fa difícil pensar que algú pot tallar els ullals dels elefants per vendre'ls i més encara que algú els compri sense tenir càrrec de consciència. Tampoc entenc a la gent que té caps i cossos d'animals dissectas a casa seva, ni a la gent que porta pells d'animal per vestir.
Al 2006, la aliança Fur Free va organitzar un concurs de cartells en defensa de les foques del Canadà. Va guanyar aquest cartell, de Maria Rhodes Castro.
És trist i fa pena, però avui, a Ottawa, hi fa un dia gris i crec que val la pena que de tan en tan pensem amb els nostres companys de planeta!

DON'T MESS WITH ME!

Mai he tingut la temptació de robar, més que res perquè sóc poruga. Sé, però, que si hagués d'entrar a una botiga sense fer soroll, probablement, no utilitzaria el seu mètode...
La primera vegada que vaig veure aquest video estava amb els meus amics de Barcelona, i tots, sense excepció, ens varem fer un fart de riure!
Ara, quan el miro des d'Ottawa, encara se'm dibuixa un somriure als llavis, és una barreja de menyspreu pel que fa aquest home i de tendresa per veure'l tan perdut.
A veure què en penseu!

WHITE AS SNOW

Dedicat a la meva estimada cosina M.
Ella ha sigut la que m'ha explicat que podia fer un "slideshow" i la que m'ha dit on trobar la informació.
Ella em dóna ànims seguint amb il·lusió el meu blog i posant comentaris!
Per cert, aprofito per fer una crida a la gent perquè deixi els seus comentaris en el blog, no cal que poseu qui sou però em faria il·lusió saber què penseu de les coses que vaig posant!
Moltes de les fotos potser ja les heu vist però faig un petit resum de l'hivern a Ottawa, esperant deixar-lo enrere aviat i poder fer un petit resum de la primavera!!!
Un petonet des de l'altra banda del món M!