Translate

divendres, de juliol 26, 2013

FELICITATS TIGRETÓN!

Demà fas tres anys, amor meu, tres anys perfectes! Moltes felicitats!
Quan penso en aquella nit d'estiu, calorosa i amb una lluna radiant i feliç, només sento calma, pau i serenor. No penso mai en el dolor de les contraccions, la incomoditat de no poder dormir, els nervis de no saber quin tipus de mare seria.
Recordo aixecar-me del llit a les quatre del matí, caminar lentament cap a la sala d'estar amb la certesa que havia arribat el moment. Recordo mirar per la finestra i trobar-me la lluna cantant a la meva orella; al costat, un estel brillant, potser un planeta. Em vaig sentir segura. Les roses que m'havien regalat pel meu sant feien bona olor i jo arraulideta al sofà esperava que passés el temps, que la teva carona se'm fes present, com tantes vegades, al llarg d'aquells mesos d'embaràs, havia imaginat.
Tres anys, petita meva, tres anys que no han deixat de millorar les nostres vides.
Tauronet petit, tigretón,  sigues feliç, humil i valenta tota la vida.

divendres, de juliol 05, 2013

A REVEURE...



Fa uns dies te'n vas anar i a mi em vas fer retrobar uns records que feia temps que havia perdut.
Eres un home seriós, rigorós i amable, ple d'aquella autoritat que només la gent sàvia aconsegueix.
Em feies classes de llatí, una llengua de la qual jo em sentia molt lluny. Vaig entendre amb tu tot el que en un any d'escola cara no vaig saber aprendre i recordo amb nostàlgia les anades a casa vostra, en un autobús antic, uns dies calorosos de ves a saber quin any.
Quan arribava a casa teva, m'obries la porta amablement, em feies passar al despatx, una habitació que recordo fosca i solemne, i m'apropaves el diari. Era l'època on va sortir l'edició catalana d' El Periódico i mai t'agradava com havien traduït els titulars:
“Ada, mira, llegeix, quin error ortogràfic hi ha aquí?” o “Ada, mira, llegeix, com han traduït aquesta paraula!” i sentenciaves: “És català, sí, però un mal català!”
No cal dir, que jo mai trobava l'errada, que a mi ja m'anava bé tot, que havia d'aprendre tantes coses jo encara...Després començàvem la classe.
Confesso que no havia tornat a reviure aquelles tardes fins que em van dir que te n'havies anat. Allà on siguis, gràcies per dedicar-me un temps, que sí, de veritat, va servir de molt.


Per tots els pares, mares, fills i filles d'aquest món, un dibuix preciós que em va arribar però malauradament no sé d'on. Si algú em pot ajudar...