Translate

dijous, de maig 26, 2011

AND YOUR JOB?


Què fas? A què et dediques? Uf, quina pregunta.
Normalment, quan la gent que fa temps que no veig em fa aquesta pregunta, he de respirar profundament i concentrar-me per trobar la millor resposta.
És fàcil ser advocat, enginyer, bomber, metge... però els que hem estudiat lletres o humanitats, gairebé mai ens dediquem a allò que tants anys d'estudi ens ha costat.
Hem picat aquí i allí, i passaran anys abans no trobem el nostre camí.
Què fas ara? Ara, ara, faig de... a veure... com t'ho explico...
Per fi, he descobert què faig, a què em dedico! Sóc buscadora!
Buscadora? De què? Uf... una altra pregunta difícil, he buscat de tot al llarg dels anys... he buscat petits tresors enmig de rius de brutícia que arribaven cada dia a una Charity Shop d'Anglaterra, he buscat el millor mot per aquell relat curt que volia presentar a concurs i he buscat informació sobre personatges que no coneixia i que ara podrien ser els meus millors amics perquè en sé tots els secrets.
Busco, busco, busco sense parar! L'Ada es dedica a buscar!

diumenge, de maig 15, 2011

CLOSED ROOM...


Feia massa temps que no em passava. Feia massa que no posposava les meves obligacions diàries pel pur plaer de llegir. Però, finalment, m'ha tornat a passar! La culpable de tot aquest desgavell és Care Santos amb la seva meravellosa novel·la "Habitacions tancades", regal que em va fer Mister H. per Sant Jordi.
Feia molt temps que no recomanava cap lectura des del blog i havien passat massa pàgines sense escolar-me a la pell de cap personatge de ficció. Però, per fi, torno a ser feliç vivint vides que no són les meves.
Ara torno a llegir amb ganes, torno a recuperar les hores mortes, aquests dies descobreixo una autora que ha gaudit escrivint cada línia de la seva novel·la. Gràcies Care. Algun dia espero ser com tu!

dimecres, de maig 04, 2011

BOOKMARK


No hi ha millor moment que el d’escollir punt de llibre per la nova lectura que inicio.
Ja fa temps, em vaig adonar que, sense saber-ho, col•leccionava punts de llibre. En tenia de tots colors i de totes mides, i per suposat, tenia també els meus preferits i aquells que, des de sempre, es quedaven en un segon pla.
Fa pocs dies, vaig acceptar la meva petita debilitat i els vaig ordenar en un àlbum de fotos d’un color verd llampant. I sóc feliç!
Ara, quan començo una nova lectura, faig un ritual previ. Agafo l’àlbum amb cura i passo les seves pàgines fins a trobar el punt ideal pel meu llibre. Depèn de l’argument, de l’època en el qual va ser escrit i del tipus de llenguatge que utilitza l’autor. Depèn també de la portada i de la contraportada i de la foto de l’escriptor. Depèn de tantes coses!