Translate

diumenge, de febrer 22, 2009

HEADACHE!

MISHIMA - UN TROS DE FANG

Només puc escoltar música avui... Sembla que tres-cents mil cucs se m'hagin ficat dins el cap i hagin organitzat una festa particular a la que no estic invitada...

diumenge, de febrer 15, 2009

BARCELONA HISTORY!!!


Ahir a la nit Míster H. i jo tornàvem a casa després d'un bon sopar amb amics íntims. Anàvem en taxi, com uns senyors, i escoltàvem perplexes les converses que el nostre taxista tenia amb els seus companys de feina, i potser també de festa.
Vaig pensar que la vida del taxista deu estar plena de sorpreses, no en va, tothom diu que són bons psicòlegs, gent diversa puja i baixa al seu cotxe i ells sovint escolten clients desconeguts. Jo també sé diferenciar el caràcter de cada taxista: n'hi ha d'educats i de malcarats...
Uns flaixos vívids i coloristes em creuaren la ment: la parella que, agafada de la mà, mira cada un per una banda, mentre segueixen el relleu de la ciutat, els amics que comparteixen una nit boja junts, les confidències d'unes amigues que fa temps que no es veuen i el petó als llavis d'uns avis que s’estimen més que el primer dia.
Jo no puc, de moment, ser taxista però m'encantaria, una nit, pujar al seient de copilot i esguardar d'amagat un milió d'històries oculten que es destapen dins d'aquests cotxes grocs i negres de Barcelona.

dimecres, de febrer 11, 2009

MANEL!


Felicitats!

diumenge, de febrer 08, 2009

MY BEST FRIEND!


La meva gran amiga de la infància és sensible i bonica, té pell de nina i la veu dolça i ja no la veig gaire sovint. Els nostres camins s'han fet paral•lels, costa trobar dreceres que els uneixin. Els records que tenim, l'una de l'altra, són profunds i sincers, qui no ha tingut un gran amic d'infantesa?
Quan els caràcters no estan formats, quan tot sembla possible, és molt fàcil amollar-te sense orgull ni prejudicis a l'altra. Per això, recordo la nostra amistat amb alegria sempre. No decidíem quan ens trobàvem, eren els nostres pares que ho feien per nosaltres, tampoc no ens enviàvem missatges al mòbil, només de tan en tan una carta. Jo, la nena de ciutat que trobava els rovells d'ous de les gallines del seu corral massa grocs, ella que em deia que faria una becaina i jo entenia samfaina... Quins records més bonics...
La setmana passada la meva amiga d’infància es va trobar a la meva mare per casualitat i li va fer una reflexió que m'ha fet rumiar tota la setmana:
- Jo de petita- explicava- només volia jugar a mares i pares, en canvi, l'Ada sempre que veia una arada o una màquina d'obra del meu pare s'hi pujava com si fos una nau espacial, deia que aniríem a la Lluna i a Mart, sempre ben lluny. Amb els anys hem acabat fent el que fèiem de nenes. Jo he estat mare jove i ella s'ha dedicat a viatjar!
Amiga meva, és molt veritat el que dius però no renuncio mai a ser mare i espero que tu no renunciïs mai a viatjar i veure món!
Gràcies per pensar en mi encara.